(Barcelona, 1916 - 1990)
Actor, presentador de televisió i torero.
[Vegeu enllaços]
Mario Cabré a la "Viquipèdia".
Mario Cabré: el mite romàntic.
Biografia i poesies de l'actor.
Els films de Mario Cabré.
Agustí Cabruja i Auguet va néixer a Salt al 1911 i va morir a Mèxic l'11 de setembre de 1983. Escriptor republicà va començar la seva producció literària a l'exili. Cabruja és un gran testimoni de la vida dels exiliats a Amèrica Llatina. També va estar molt vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya.
Juntament amb Iu Bohigas va fundar "El Poble de Salt", revista quinzenal de caire republicà. Quan es va proclamar la República del 1931, la revista va passar a ser la portaveu de la Joventut Republicana. Dins de la seva faceta de periodista va ser redactor de "L'Autonomista" i va col·laborar a "La Humanitat" i a "La Campana de Gràcia", ambdós també publicacions de caire republicà.
Durant la Guerra Civil va ser un lluitador actiu al front, va formar part de la 111 Brigada Mixta de Madrid. Després de la guerra va marxar a França on va ser internat durant alguns anys als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers.
Finalment al 1942 marxa a Mèxic. Allà va tenir un paper molt important en la cultura catalana de l'exili. Va formar part de El centre Republicà i El Casal Català. Cabruja en cap moment va abandonar la seva activitat periodística, trobem la seva firma a diaris i revistes com "Full Català", "Quaderns de l'Exili", "Ressorgiment"...
De la seva obra destaquem el poemari Raïms (1951), la novel·la "Terra Nostra" (1965) i el llibre "Polítics i escriptors gironins durant la segona República", una obra capdal pels estudis literaris i històrics de la Girona dels anys '30.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
CABRUJA, Agustí. "Polítics i escriptors gironins durant la segona República". Salt: Ajuntament de Salt i Diputació de Girona, 1987.
(juliol 2008)
(Barcelona, 1912-1994)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Web de l'autor de l'AELC.
Un dels capítols del programa Retalls dedicat a Pere Calders
Pere Calders a Lletra.
(Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964).
Escriptor i periodista.
[Vegeu enllaços]
(Saragossa, 1963)
Esciptor.
[Vegeu enllaços]
Calvo al corpus literari.
Poemes de l'autor a la xarxa.
(Sant Vicens dels Horts, 1975)
Professor de secundària.
[Vegeu enllaços]
El poeta a "Qui és qui".
Més poemes de l'autor.
Biografia de l'autor al web de poetes de Barcelona.
Una petita biografia i una mostra dels poemes d'aquest autor.
Petita narració de Joan Josep Camacho.
(Verges, 1876, Argentina, 1947)
Polític.
[Vegeu enllaços]
Francesc Cambó a l'Enciclopèdia Catalana.
Cambó a la "Viquipèdia".
(Girona, 1621 - Barcelona, 1664)
Escriptor i religiòs.
[Vegeu enllaços]
Petita biografia de l'autor gironí.
Advocat i propietari rural es va dedicar a la política i als estudis jurídics. Molt vinculat als partits catalanistes va ser regidor per l'Ajuntament de Girona al 1920 sota la candidatura de la Lliga Regionalista. Al 1930 torna a exercir la regidoria a l'Ajuntament, aquest cop sota la candidatura d'Acció Catalana. La seva carrera política es va culminar amb l'alcaldia de la mateixa ciutat per ERC l'any 1936. Com a advocat va tenir una gran trajectòria fent estudis sobre dret jurídic català.
Destaca la seva presidència a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials l'any 1964. Tot i el seu exili a França i Argentina mai va deixar d'estar vinculat a la cultura catalana. Com a escriptor va guanyar alguns premis als Jocs Florals.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
CLARA, Josep. "Joaquim de Camps i Arboix, de l'arrauxament al prestigi acadèmic", Girona: "Revista de Girona", núm. 168, 1995.
(Setembre 2006)
Carles Camps, també conegut per Marquès de Camps, va néixer a Girona el 1860 i va morir a Donostia el 1939, poc abans que acabés la Guerra Civil de l'Estat Espanyol.
Enginyer forestal, polític i lletraferit Camps va ser un dels grans terratinents de les comarques gironines. De pensament conservador, amb idees religioses i defensor del regionalisme, il·lustrat, culte i amb una preparació científica va ser un dels grans defensor del riu Ter.
Com a enginyer forestal i home de ciència, Camps va realitzar una gran tasca a favor de la conservació del medi tot fent carrera política dins d'aquest àmbit. Així va presidir diferents associacions agrícoles com ara la Federació Agrícola Catalano-Balear, l'any 1899, la Unió de Vinyaters i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre entre els anys 1887 i 1901. Al 1887 va ser director general d'agricultura càrrec que li va permetre d'elaborar la llei sobre conservació i fonament de la riquesa forestal. Al 1908 va ser membre del consell redactor de la llei de repoblació forestal.
Dins del camp de les ciències naturals va presidir l'any 1930 l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona on havia ingressat al 1895.
L'altre basant política del nostre autor ve presidida per la seva militància a la Lliga Regionalista. Va ser president de la diputació de Girona l'any 1891, diputat per Olot, Barcelona i Igualada fins l'any 1923. També va ser senador per Girona en dos períodes de temps: del 1903-1905 i del 1919-1919.
Va signar el Missatge a la reina regent l'any 1889 i els manifestos de Solidaritat Catalana (1906) i Per Catalunya i l'Espanya Gran (1916). Amb l'arribada de Primo de Ribera Camps va deixar la política i es va exilià a Donostia on va morir a l'edat de 79 anys.
La seva trajectòria com a escriptor està marcada per les narracions curtes on Carles Camps narra les seves impressions en primera persona. En els seus reculls trobem que l'autor tracta un ventall molt ampli de temes. En aquestes narracions veiem destil·lat l'ideari conservador del gironí ja que el lector a la majoria d'obres n'extreu un conclusió moral. Potser les proses més reeixides són aquelles que parlen de temes relacionats amb la natura, on hi podem trobar descripcions de paisatges.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
PONS, Jordi. "Salt i el Marquès de Camps: Un cas de caciquisme", Girona: "Revista de Girona", núm. 129, 1988.
(Juliol 2006)
[Vegeu enllaços]
[Vegeu enllaços]
(Olot, 1892 - Banyoles, 1972)
Home de lletres, llicenciat en dret, va conrear tant la crítica literària, l'assaig com la traducció. Va treballar en diversos centres exercint la seva professió.
Va dirigir publicacions, la cristianes de "La Paraula Cristiana" i "El Matí". També va col·laborar molt assiduament amb "Vida Olotina".
Amb la Guerra Civil es va exiliar a Colòmbia on va ser professor de filosofia i literatura la Universitat de Popayán entre d'altres institucions. Quan va tornar, al 1865, es va establir a Banyoles on va continuar la seva tasca de dinamitzador cultural. Va col·laborar a la Institució de les Lletres Catalanes de Filosofia i a la Institució de les Lletres Catalanes. Com a filòsof destaca pels seus estudis inserits dins el tomisme.
Trobem la seva obra recollida en dos volums: "Poetes i crítics" (1925) i "Estudis i lectures" (1965). Dels seus assaigs hem de destacar els dedicats a escriptors catalans. Amb molts d'ells va establir una gran amistat que podem corroborar amb la quantitat d'epistòles que es conserven.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
ARAGÓ, N. J. "Memòria de Josep M. Capdevila". Girona: Revista de Girona, núm. 152, 1992.
CARRERAS, J. "Josep M. Capdevila a través de la seva correspondència". Girona: "Revista de Girona", 1992.
GEIS, Camil. "Josep M. Capdevila". Girona: Revista de Girona, núm. 58, 1972.
"Nou Diccionari 62 de la literatura catalana". Barcelona: Edicons 62, 2000.
(Juliol 2008)
Tesis sobre aquest escriptor.
L'autor a L'Enciclopèdia Catalana.
(Cassà de la Selva, 1893 - 1918)
Seminarista, filòleg i poeta. Va estudiar al seminari de Girona. Col·laborador de l'Arxiu d'Etimologia i Folklore de Catalunya, va participar en l'elaboració del "Diccionari General de la Llengua Catalana" de l'Institut d'Estudis Catalans. Mort prematurament abans de ser ordenat sacerdot, la seva producció poètica, de ressonàncies acadèmiques i clàssiques, va ser aplegada al llibre "Migjorn".
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
(Barcelona, 1914 - 1987)
Assagista.
[Vegeu enllaços]
L'autor a l'Enciclopèdia Catalana.
Cardona a la Viquipèdia.
(Barcelona, 1884 - Brusel·les, 1970)
Escriptor i poeta. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, va seguir la carrera diplomàtica. Redactor de "La Veu de Catalunya" i col·laborador de "La Publicitat", professor a la Universitat Lliure de Brusel·les i al Col·legi d'Europa de Bruges. Renovador de la llengua i pilar fonamental del noucentisme, va escriure centenars de poemes. El recull "Auques i ventalls" conté el seu famós elogi de Girona en prosa.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Josep Carner a Lletra.
Carner a l'AELC.
(Barcelona, 1953)
Escriptor i periodista.
[Vegeu enllaços]
Carol a l'Enciclopèdia Catalana.
Màrius Carol a la viquipèdia.
(La Habana, 1904 - París, 1980)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Biografia de l'autor a internet.
Carpentier a la "Wikipedia".
Web dedicat a l'autor cubà.
L'autor a la Bibioteca Virtual.
(Olot, 1894 - 1961)
Carreras és una poeta totalment captivada pel paisatge d'Olot. Els temes principals de les seves composicions són els paisatge i moltes vegades la religió. Va estudiar piano, rítmica i plàstica a Barcelona. Al 1940 va fundar La Secció Infantil de Rítmica i Plàstica Carreras, dedicant-se així tota la seva vida a la docència musical per a infants.
Va cultivar amistat amb els poetes més influents de l'època: Octavi Saltor, Joan M. Guasch, Josep Pijoan, Francesc Pujols, Lluís Via i Josep Lleonart. Al llarg de la seva vida va mostrar interès per entrar a la intel·lectualitat catalana.
És autora de llibres de poemes. "Elvira" (1950), "Tribut al paisatge i fonts d'Olot" (1953) i "De l'amor i la desamor" (1954), en els anys vint i trenta col·laborà en diverses publicacions i obtingué alguns premis en Jocs Florals menors. Va escriure comèdies per a infants i va traduir contes de Grimm al català. La majoria de la seva obra poètica la trobem escampada per les diferents revistes olotines.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
RAMILLO, M. Carme. "M. Concepció Carreras i Pau, una veu poètica enamorada del paisatge olotí. Girona": "Revista de Girona", 212, pàg. 44 -48, 2002.
RAMILLO, M. Carme. "Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest i Mercè Banyona, la poetització del paisatge olotí":"¿Revista de Girona", 223, pàg. 60 - 70, 2002.
(Agost 2008)
(Sant Pol de Mar, 1945)
(La Bisbal, 1882 - Barcelona, 1936)
Casabó té una obra de caràcter local. En les seves proses i en els seus poemes trobem descrits els carrers, les places i les festes populars de la seva vila natal. Aquest poemes els podem llegir bàsicament a la publicació de la Bisbal de "L'Avenç de l'Empordà", el portaveu de l'Escut Emporità. En aquesta mateixa publicació tenia una secció fixa amb sota el títol de "Casolanes". També molt lligat a L'Escut formava part de la Colla de l'arròs, grup es dedicava a organitzar actes i aplecs de caràcter patriòtic.
Al 1907, guanya els Jocs Florals de La Bisbal.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
LLOBERAS, Pere. "Antologia de poetes bisbalencs". La Bisbal d¿Empordà: Ajuntament de La Bisbal d¿Empordà, 1965.
(Agost 2008)
(Campdevànol, 1892 - Barcelona, 1968)
Enginyer i polític.
Va col·laborar a "La Veu de Catalunya" i "La Publicitat" i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern. Fou membre fundador d'Acció Catalana i organitzador del primer aplec d'aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.
[Vegeu enllaços]
L'autor a l'Enciclopèdia Catalana.
(Blanes, 1911 - Mataró, 1993)
Escriptor nascut a Blanes és un dels exponents de la recuperació cultural de Mataró. Va participar a la revista "Galanies" i va ser un dels dinamitzadors culturals de El Racó. També va escriure a "Destino" i "Tele-estel".
El 1936 va ser un dels membres fundadors de la revista "Combat" i va participar també en les publicacions "L'Opinió" i "Justícia Social".
Com a novel·lista destaca pel seu gran sentit de l'humor, "L'enterrament" (1955), "La insòlita aventura d'Elisenda Camprubí" (1956), entre d'altres són un exemple d'aquest gènere. Pòstumament es va publicar "Visions mataronines" (1995).
Referències bibliogràfiques:
"Nou Diccionari 62 de la literatura catalana". Barcelona: Edicions 62, 2000.
[Esther Fabrellas]
(Agost 2008)
(Puigcerdà, 1948)
Ha guanyat en set ocasions la Flor Natural en els Jocs Florals de Cerdanya, per la qual cosa també hi ha obtingut la Flor d'Argent, premi que va assolir l'any 1990. Ha publicat pomes en l'"Enciclopèdia de les Comarques Catalanes". Ha presentat la Cerdanya un exlibris on van col·laborar escriptores catalanes, publcat per l'Institut Català de la Dona.
[Biografia extreta de: PERE CERDÀ, Jordi. "Quatre poetes de Cerdanya", Ajuntament de Bolvir, 1993.]
(Sabadell, 1920 - Barcelona, 2000)
Químic.
[Vegeu enllaços]
Enric Cassassas a la Viquipèdia.
[Vegeu enllaços]
(Girona, 1913 - Blanes, 2003)
Poeta. Reiteradament guardonada en certàmens literaris i Jocs Florals, és autora d'una poesia emotiva i personal que filtra el món des de la seva intimitat. La seva obra "Cançons del color del temps", de 1949, va ser el primer llibre de creació en català editat a Girona després de la guerra civil. Va formar part de l'equip fundador de la revista «Presència». És autora també del recull poètic "Retrobar-me en la terra" i del relat autobiogràfic "Vocació de viure".
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
(Girona, 1959)
Poeta, periodista i filòleg. Es va donar a conèixer l'any 1979 quan va guanyar el premi Amadeu Oller per a autors inèdits amb "Notes de nit". Els seus poemes, basats en el record, l'experiència personal i la reflexió moral, han apergut publicats successivament en els volums "Temps de penúria" i "La suprema bellesa del món". Amb aquest últim recull va obtenir el premi de poesia Mercè Bayona de les Planes d'Hostoles. Manté una columna periòdica d'opinió en el diari «El Punt».
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Manuel Castaño a "Qui és qui".
(Tagament, 1946)
Vaig venir al món al 1947 ( tinc més anys que una tortuga ¡¡ )... la meva primera infantesa va pasar a prop de les muntanyes , a la Ribagorça.
Barcelona va ser el meu proper destí i allà vaig seguir visitant altres muntanyes, el Montseny, Montserrat i el Pirineu Gironí, en el que vaig descobrir la Cerdanya, que en el futur m´acolliría tantes i tantes hores. Ara m´agradaría tornar cap aquesta terra tan volguda per mí. De moment visc a L´Empordá.
Vaig Publicar el primer llibre ( sobre el Pirineu) al 1987 i el darrer que es sobre la Costa Brava , es publicará abans de Nadal, fa el número 77, de llibres publicats fins el moment. Un d´ells es " Llums i visions de la Cerdanya".
[Biografia elaborada per l'autor]
(Agost 2008)
(Sallagosa, 1920)
Poeta, narrador i dramaturg.
Firma sota el pseudònim de Jordi-Pere Cerda.
[Vegeu enllaços]
Cayrol a la Viquipèdia.
L'autor a la web de l'AELC.
(Ibahernando, 1962)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Petita biografia de l'autor.
Cercas a la Viquipèdia.
(Toledo, 1818 - Mataró, 1898)
Historiador.
[Vegeu enllaços]
De Chía a l'Enciclopèdia Catalana.
(Girona, 1839 - 1896)
Poeta, historiador, arxiver i periodista. Estudià llatí i retòrica al seminari de la seva ciutat, on fundà i dirigí diferents publicacions com "La Espingarda" (1861), "La Crónica de Gerona" (1864) i "Revista de Girona" (1876). Entre d'altres càrrecs, va ser cronista de Girona i conservador del Museu d'Antiguitats. Fou membre de l'ABLB, i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1876. També va tenir diversos càrrecs a l'administració pública, destaquem la seva vinculació amb la Diputació de Girona i el Museu Provincial.
La seva figura és molt important per la història cultural de Girona ja que ell va ser un dels artífexs de la Renaixença.
Va escriure algunes poesies en castellà, destaquem els seu reculls, "Los signos del zodíaco" (1891) i "Rasgueros" (1891); en català, va publicar "Espurnes", "Cantars" (1885) i, sobretot "Lo trobador de l'Onyar" (1862 - 1867), de clar to romàntic. Com a historiador destaquen els treballs de caràcter gironí: "Escritores de Gerona" (1875) i "Los judíos en Gerona" (1870). També va escriure una breu història de la llengua catalana.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
COSTA, Lluis. "Cent anys d'«El Periodismo en Gerona», Girona: "Revista de Girona" (166), 1994, pàg. 50 - 55.
"Nou diccionari 62 de la literatura catalana". Barcelona: Edicions 62, 2000.
(agost 2008)
(Barcelona, 1900 - 1962)
(Pessonada, 1949)
Professor i escriptor.
[Vegeu enllaços]
Pep Coll a la Viquipèdia.
L'autor al web de "Qui és qui".
Pep Coll a l'AELC.
(Vic, 1846 - 1932)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Periodista. Nascut a Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa, va començar a treballar professionalment al Diario de Barcelona i després va passar a El Mundo Diario. L¿any 1979 va iniciar l¿aventura de El Punt Diari com a redactor en cap i més endavant va ser-ne director. L¿any 1992 va fundar una empresa de comunicació ¿JJ Comunicació-, un servei d¿edició de revistes i llibres per a ajuntaments petits o entitats. Ha escrit diversos llibres de temàtica local i comarcal i actualment exerceix el càrrec de defensor del lector del diari El Punt.
(Setembre 2008)
[Biografia elaborada pel propi autor]
(Girona, 1936)
Poeta, membre del grup literari barceloní Poesia viva, ha dedicat quasi íntegrament la seva producció a la ciutat de Girona, transfigurada pel record i per una intensa vivència personal. És autora de les obres "Girona, ciutat submergida" i "Girona... es deia Girona", recreacions d'un univers màgic, i d'un tercer aplec de poemes en dos volums: "El llibre de l'Onyar" i "I de sobte, l'Onyar..." El llibre "Meravellizar" glossa els jardins del palau de Pedralbes, de Barcelona.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Margarita Colom a "Qui és qui".
(Barcelona, 1915 - Calella, 2005)
Geògraf.
[Vegeu enllaços]
Colomer i Preses a la Viquipèdia.
L'autor al web de la "Societat Catalana de Geografia".
(Barcelona, 1922)
Metge.
[Vegeu enllaços]
(Blanes, 1893 - Barcelona, 1979)
Novel·lista, sainetista i narrador. Fou redactor d'"El Matí" i col·laborà a "La Veu de Catalunya" i "El Correo Catalán", publicacions de caire conservador.
Va ser gran amic de Joaquim Ruyra amb que compartia grans hores de tertúlies a Blanes.
Les obres teatrals més destacades són: "Els sis corders de Blanes" (1931), "El recién llegado o l'americano nou" (1943). Els estudis més notables que podem llegir de l'autor són "Blanes" (1922), "Santa María de Blanes" (1941), "Jaime Ferrer de Blanes y el descubrimiento de América" (1952).També va publicàr un llibre de memòries, "Blanes, Barcelona i Sanremo" (1969). També va escriure llibres de les seves rutes pel nord d'Àfrica i Egipte.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
MANENT, A. "Coma i Soley un escriptor blanenc". Barcelona: "Serra d'Or", núm. 242, 1979, pàg. 16.
MANENT. A. "1993: Constel·lació de centenaris". Barcelona: "Revista de Catalunya", núm. 70, 1993, pàg. 3 - 6
(agost 2008)
Coma i Soley a l'"Enciclopèdia Catalana".
(Girona, 1942)
Escriptor i pintor. Destaca especialment en el conreu d'una poesia propera a les formes clàssiques; escriu prosa i teatre, tradueix, col·labora a la premsa, fa crítica literària i està vinculat al món de la història de l'art i l'arquitectura, no en va és pintor i llicenciat en història de l'art.
La seva primera obra, "La febre freda", data de 1966 i des de llavors no ha deixat de publicar. "Enigma" (1985) rep el Premi de la Crítica Serra d'Or i el Premi de la Generalitat de Catalunya i "En quarantena" (1990) el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de la Crítica i Lletra d'Or. Gran part de la seva producció poètica es recopila a "La llibertat i el terror. Poesia 1970-1980" (1981) i a "Formes de l'ombra". "Poesies 1966-2002" (2003). En prosa cal destacar "Girona. Matèria i memòria" (1989) que tracta sobre la seva ciutat natal. El 1991 s'inicia en el món de la dramatúrgia amb "La vida perdurable". És traductor d'autors italians com Leopardi, Pavese o Montale i col"labora en diaris i publicacions periòdiques com El País.
(agost 2006)
Web de l'escriptor a l'AELC.
Lloc web de l'autor a Lletra.
(Banyoles, 1901 - Banyoles, 1955)
Eclesiàstic i escriptor. Va estar destinat a Banyoles on va tenir la oportunitat de llegir tots els documents que es guardaven a la Casa Missió de Banyoles. De mica en mica va anar agafant afició per la història local i es va dedicar a escriure obres de tema local. Destaquen: "Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas" (1947), "Bañolas" (1951), "Girona, bisbat marià" (1954), "Història de Santa Maria del Collell" (1954), "Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya" (1960), que sortí pòstumament.
Publicà també diversos reculls de narracions: "Llegendes muntanyenques" (1925) i "Rondalles" (1952).
Va ser un dels fundadors del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (1943).
[Esther Fabrellas]
(agost 2008)
Petita biografia de l'autor.
L'autor a l'"Enciclopèdia Catalana".
(Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939)
Escriptor i polític.
[Vegeu enllaços]
Biografia extensa de Coromines.
Pere Coromines a la "Viquipèdia".
Fundació Pere Coromines.
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Web dedicada a la poesia d'aquesta escriptora.
Web amb poemes de l'escriptora.
(Girona, 1912 - Perpinyà, 1981)
Escriptor, assagista i biògraf. Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona, i més tard, a la de Montpeller, on vivint-hi exiliat. Es va doctorar amb una tesi sobre J. Maragall: "Un esprit méditerranéen: Joan Maragall" (publicada el 1951) Professà al Liceu Aragó de Perpinyà i treballà de traductor a les Nacions Unides. És autor d'un estudi sobre B. Almirall premiat per l'IEC. Dins de les seves publicacions hem de tenir en compte: "Conversations avec Pablo Casals", editada en català el 1967; l'obra ha estat traduïda a onze idiomes, "El món actual i el nostre país" (1962), premi Yxart 1961, "De casa i d'Europa" (1971), "Assaigs i comentaris" (1972) i "Homes i situacions" (1976).
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
AADD. "Nou diccionari 62 de la literatura catalana". Barcelona: Edicions 62, 2000.
Corredor a l'"Enciclopèdia Catalana".
(La Bisbal, 1956)
És escriptor, periodista i professor d¿institut. Llicenciat en dret i en filologia catalana. Ha publicat els relats Primer Senyal, Lleis binàries, el recull de llegendes El poble dels centfocs. Llegendes de les Gavarres, El temps del carbó. De les Gavarres al Montseny i a la Vall del Llémena i Un passeig per la memòria d¿en Joan Falgàs de Siurana. Ha publicat un estudi sobre Contraban de Josep Pla i un altre sobre La vida al camp de Ramon Masifern. Ha escrit les planes sobre el Baix Empordà de "l'Atles literari de les terres de Girona" i, entre altres llibres, ha col·laborat a l'"antologia Tapís" (narradors a Girona), "La revolució i la guerra civil a la Bisbal", "Modest Furest. Biografia i relats" i "Les Gavarres", espai natural. És articulista a "El Punt", entrevistador a "Presència" i crític literari a "Presència", "l'Avui" i "Caràcters". Ha col·laborat a "Descobrir Catalunya" i a la "Revista" de les revistes de l'Associació de Premsa Periòdica en català, entre altres publicacions. És el director de la revista "Gavarres", premiada com la millor nova publicació en català de l'any 2003 i la millor publicació en català de l'any 2004, i el coordinador de la "Revista de Girona". Secretari i membre del Consell editorial d'"El Punt". Entre altres premis, ha guanyat el Recull de narrativa Francesc Puig i Llensa i el Marià Vayreda dels Ciutat d'Olot. És jurat dels premis Prudenci Bertrana.
[Biografia elaborada per l'autor]
(Juliol 2006)
(Barcelona, 1929 - Palma de Mallorca, 1997)
Traductora.
[Vegeu enllaços]
Pàgina web de "Qui és qui" de Cortey.
(Blanes, 1839 - 1898)
De ben jove, en tan sols 14 anys, va emigrar a Cuba on va guanyar un capital considerable. A partir del 1873, any que va tornar a la seva ciutat natal, va poder dedicar-se a l'escriptura. Durant la seva estada a l'illa va col·laborar en diferents publicacions escrites en català. Destaca la seva firma a revistes de Nova York.
Juntament amb Joaquim Ruyra era un dels aglutinadors del grup d'escriptors de la capital de la Selva i mestre de les noves generacions.
Va escriure "Ethologia de Blanes" i "Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies" (ha restat inacabada). També va escriure estudis sobre Blanes i personatges emblemàtics del poble.
Va col·laborar a revistes com: "Revista de Gerona", "La Veu de Montserrat", "La Veu de Catalunya", "Miscelànea Folk-lórica", "L'Arch de Sant Martí" i "La Renaixensa". (n'era el coresponsal de Blanes). També fa fundar el setmanari "La Costa de Llevant".
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
AADD. "Nou diccionari 62 de la literatura catalana". Barcelona: Edicions 62, 2000.
(Agost 2008)
Cortils a la "Viquipèdia".
Cortils i Vieta a l'"Enciclopèdia Catalana".
(Barcelona, 1927)
Ha estudiat dret.
[Vegeu enllaços]
El web de l'autor de l'IEC.
Cots a l'"Enciclopèdia Catalana".
«Escric per comprendre la vida»
"Biografia"
Ricard Creus i Marzo va néixer l'any 1928 al Poblenou (Barcelona). Va iniciar la carrera com a pintor graduant-se a l'Escola de Belles Arts i la va continuar dedicant-se a la pintura i al grafisme. Va formar part del grup Postectura (1950) amb joves artistes com J. Subirachs, Francesc Torres Monsó, Joaquim Datzira, Josep Martí Sabé i Esther Boix amb els quals va fer les primeres exposicions. Malgrat que cap al 1952 decideix canviar el pinzell per la ploma, la pintura constituirà una part molt important de la seva vida: esposa pintora i fill pintor; creador, amb Esther Boix, de l'Escola L'Arc; pedagog de l'art per vocació; i el rastre d'una literatura sovint plàstica i visual.
Vinculat a la comarca d'Osona, d'on descendia la seva família paterna i on passava els estius de solter, va ser precisament en aquestes contrades, a la casa l'Om de Taradell, on va portar a terme els seus primers intents com a escriptor. Les terres gironines, però l'acompanyen en el seu camí vital. L'any 1956 es va casar amb Esther Boix, natural de Llers (Alt Empordà) amb qui forma també duet en el terreny artístic, sovint treballant a quatre mans; amb ella van començar a passar els estius primer a Anglès, després a Lledó i finalment a Les Preses, al Perer del Corb, on resideixen des de fa més de deu anys (1996) i on han trobat la tranquil·litat l'un per escriure, l'altra per pintar.
Poeta, autor teatral, novel·lista i assagista, en la seva obra dóna relleu als temes autobiogràfics, tractats sempre des del pòsit que en deixen el record i la memòria. Destaquen, especialment, el maig del 68 a "Posicions" (premi Sant Jordi 1987) i la Guerra Civil Espanyola que va colpir-lo amb només vuit anys i els va obligar, a ell i la seva família, a anar-se'n de casa. A "36 poemes a partir del 36", escrita el 1978 i reeditada el 2004, hi apareix de forma omnipresent l'empremta de la guerra, una empremta que també podem trobar a "Temps imposat" i "Entre aigua i anís".
Els viatges són una altra font d'inspiració per a Creus. "Retornar a Itàlia", guardonat el 1991 als Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni, evoca una estada de dos anys de l'escriptor i la seva esposa a Milà (1956-1958); "Vol Barcelona-Mèxic", per la seva banda, és fruit del viatge que van fer a aquest país l'any 1983. Una literatura, en definitiva, que reflecteix els paisatges viscuts.
L'autor es confessa aficionat a la música i al cinema i admirador de Pavese i Ferrater. Potser per això, Creus opta per la senzillesa en el llenguatge, la sobrietat, la precisió i una fina ironia.
La seva obra ha estat traduïda al basc, al castellà i al gallec, mentre que ell mateix ha traduït textos a l'italià i al francès. De la seva producció, a banda de les obres ja esmentades, destaquen "L'ocell" premi Octubre-Andròmina de narrativa 1985, "Pa amb xocolata" el seu gran èxit per a infants que ha superat la vintena d'edicions i "Cada dia un dia: Obra poètica 1968-2003", que recull la seva producció poètica.
Actualment, està escrivint una obra titulada "El focus".
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
ABRAMS, Sam. "El preu del silenci", dins Avui Cultura (2003, 26 de juny).
BOSQUET, Jaume. "Ricard Creus, una celebració", dins Caràcters, 13 (octubre, 2000).
CREUS, Ricard. "Una casa a la Garrotxa", dins Revista de Girona, 133 (1989).
MUNTANÉ, Miquel-Lluís. "Escric perquè no entenc la vida", entrevista a Ricard Creus dins Serra d'Or, 388 (1992).
MUNTANÉ, Miquel-Lluís. "Ricard Creus, la poesia com a projecte de vida", dins Serra d'Or, 540 (2004).
RIPOLL, Josep Maria. "Trenta sis poemes vint-i-sis anys després", dins Avui Cultura (2004, 16 de setembre).
VARIS AUTORS, dins Revista de Girona, 215 (2002).
VELAZ, Anna Maria. "Esther Boix i Ricard Creus, compromís amb l'art i amb la vida", dins Revista de Girona, 235 (2006).
(Juliol, 2006)
(Puigcerdà, 1971)
Començà a escriure quan va participar en els Jocs Florals de Cerdanya del 1984, i des de llavors ho continua fent. Escriu poesia i també prosa, ambdues guanyadores en els Jocs Florals en diverses ocasions, fins que hi va ser guanrdonada amb la Flor d'Argent el 1990. D'altra banda, ha participat en els Jocs Florals de Sant Cugat del Vallès i de Cerdanyola del Vallès. Actualment cursa estudis de dret a al UAB.
[Biografia extreta de: PERE CERDÀ, Jordi. "Quatre poetes de Cerdanya", Ajuntament de Bolvir, 1993.]
(La Cellera de Ter, 1928)
Biografia molt completa de l'autor.
(Sabadell, 1910 - 1983)
Pedagòg.
[Vegeu enllaços]
Crusafont a la "Viquipèdia".
Biografia de l'autor del web de l'Iinstitut Català de Paleontologia.
(Calella, 1827 - Barcelona, 1902)
Entomòleg i botànic. Estudiós de la geologia, la flora i la fauna del territori, i amant de l'excursionisme, a partir de 1878 emprèn diverses sortides pel territori català. En el transcurs d'aquestes excursions fa la catalogació dels insectes que troba i en publica els resultats durant les dues últimes dècades del XIX. Són treballs, majoritàriament en castellà, en què es combina la instauració de la base científica per als estudis naturalistes amb la descripció del paisatge. En llengua catalana destaquem "De Gabá a Begas: excursió entomológica" (1891), "Una Excursió entomològica nocturna" (1892) i "Recorts d'una exploració entomològica en Arbucias" (1899). Fruit de la de la seva estada a Camprodon escriu "Vuyt dias en Camprodon: excursió entomológica y botánica" (1889) article publica al "Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana".
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
http://www.geocities.com/francescroma/uab5.htm
http://www.senselimits.org/ppcc/cru.htm
(novembre 2006)
X. Cortadellas
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007
