Atles Literari

(Celrà, 1959)

Poeta i novel·lista. Mestra i filòloga, ha publicat tres llilbres de poesia: "Un vent, una mar", premi Mercè Bayona, "Quadern d'Empúries" i "La mirada de la gavina", premi Goleta i Bergantí. També és autora d'una "Llegendari gironí" aparegut a la «Revista de Girona». Té publicades quatre novel·les; amb "El mateix vell amor" va guanyar el premi Ciutat de Badalona. Escriu regularment a «El Punt» i ha reflectit en el llibre "Sunita" les seves vivències a l'Índia en el camp de la solidaritat.

[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

L'Alt Empordà

La Selva

Santa Coloma de Farners
- Una descripció de la ciutat

Enllaços

3 poemes de Núria Esponellà
Entrevista a Núria Esponellà
Dades biobibliogràfiques de Núria Esponellà al Qui és qui
Núria Eponellà a l'AELC.

Espriu Castelló, Salvador

10/07/1913 - 22/02/1985

(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Escriptor i poeta. Va estudiar dret i història antiga a la Universitat de Barcelona. Les seves obres en prosa el van acreditar com el narrador més original de la seva generació. Autor teatral amb "Antígona" i "Primera història d'Esther", és conegut sobretot per la seva poesia. "La pell de brau" va significar la seva consegració popular i la seva obra va obtenir un reconeixement internacional.

[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]

[Vegeu enllaços]

Textos

La Selva

El Gironès

El Baix Empordà

Palamós
- La llum de Palamós

Enllaços

Espriu a l'AELC.
Salvador Espriu a Lletra.
Salvador Espriu al programa Retalls de TVC

Estapé Rodríguez, Fabià

14/09/1923

(Portbou, 1923)

Economista.

[Vegeu enllaços]

Textos

L'Alt Empordà

L'Empordà transfronterer
- D'adolescent Estapé vivia...
- L'economista fill de Portbou

Enllaços

Fabià Estapé al web enciclopedia.cat
L'economista Fabià Estapé a la Wikipèdia

Estelrich Artigues, Joan

(Felanitx, Mallorca, 1896 - París, 1958)

Escriptor i polític.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

L'Onyar
- Estelrich passant per Girona

Enllaços

Biografia de l'escriptor i polític Joan Estelrich al web enciclopedia.cat
Joan Estelrich a la Wikipèdia

Estorch Siqués, Pau

23/11/1805 - 21/07/1871

(Olot, 1805 - Barcelona, 1871)

"Lo Tamboriner del Fluvià"

Metge de professió, escriptor olotí emmarcat en el moviment de la Renaixença i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Neix a Olot el 1805 i mor el 1871 a Barcelona, ciutat a la qual s'havia traslladat el 1858. Cursa estudis de Filosofia a Girona i de Medicina a Cervera, València i Barcelona, on es llicencia el 1831. Malgrat la seva tasca com a metge -exerceix la professió a Mataró i durant 23 anys a Olot- i presenta alguns treballs sobre "La Pedra Escorçonera" (1858) dirigits a curar la ràbia i no gaire ben acollits per les Reials Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Barcelona i París, la figura de Pau Estorch i Siqués ha reeixit especialment en l'àmbit literari.
Estorch es pot considerar seguidor dels iniciadors del moviment de la Renaixença, especialment de Rubió i Ors. No és en va que, a imitació d'aquest, signi la seva obra poètica i part de la teatral amb el pseudònim "Lo tamboriner del Fluvià", escrigui en català la poesia i el teatre posteriors als anys '50 del segle XIX i publiqui obres de caire didàctic com "Elements de poética catalana y diccionari de sa rima" (1852), "Gramática de la Lengua Catalana" (1857) i "Beceroles catalanes i castellanes" (1858).
Pel que fa al teatre, gènere amb el qual s'estrena com a escriptor, fa tant drama com comèdia, empra primer el castellà i posteriorment el català, alterna vers amb prosa, fa producció pròpia però també tradueix, sobretot del francès. Són obres seves: "Belisario. Drama sentimental, en cuatro actos y en verso" (1839), "El Hombre cachaza. Comedia satírica en tres actos y en verso" (1841), "La Tuyetas de Mallol. Plantofada poética ensaig cómico-satírich en dos actes" (1865), "Amor de pare. Drama en tres actes y en vers" escrita en col·laboració amb T. de A. Gallisá, "Una Juguesca. Pessa en un acte", ambdues de 1866 i "Marta. Drama original en tres actes y en vers" també en col·laboració amb T. de A. Gallisá" (1868). En referència a les traduccions, comptem, entre altres, amb "Lady Wilton o el hijo de un proscripto", "La sociedad de los blancos" i "Lorencina". Quant a la poesia, destaquen els quatre volums de poesies festives i de caire humorístic intitulats "Repics" que es publiquen entre 1848 el primer i 1856 el quart, així com el "Nou repiconet del Tamboriner del Fluvià" (1859). L'any 1859 va col·laborar a "La Aurora Olotense".
El 1915, l'ajuntament d¿Olot el nomena, pòstumament, fill il·lustre de la ciutat i el 1971, per commemorar el centenari de la seva mort, la ciutat natal també li fa un homenatge i organitza l¿exposició "Pau Estorch i Siqués i la seva època".

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

ARMENGOL I PRAT, Lluís. "Pau Estorc y Siqués", dins "Revista de Girona", núm. 56, any 1971.
ARMENGOL I PRAT, Lluís. "Crónicas de Olot", dins "Revista de Girona", núm. 57, any 1971.
DANÉS I TORRAS, Joaquim. "Història d'Olot, vol. XXIX". Olot: Ajuntament d'Olot, 2001.
MUT I REMOLÀ, Enric. "Pau Estorch i Siqués, un metge olotí del segle XIX", dins "Revista de Girona", núm. 102, any 1983.
"Nou diccionari 62 de la literatura catalana". Barcelona: Edicions 62, 2000

(juliol 2008)

[Vegeu enllaços]