Racionero Grau, Lluís
15/01/1940
(La Seu d'Urgell, 1940)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
La fitxa de Racionero de "Qui és qui".
Lluís Racionero a la "Viquipèdia".
L'escriptor a l'Enciclopèdia Catalana.
Rafart Corominas, Susanna
(Ripoll, 1962)
Escriptora catalana.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Informació de l'autora.
Susana Rafart a l'AELC.
Poemes de la poeta a la xarxa.
Raguer Fossas, Tomàs
(Ripoll, 1886-1942
Historiador.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Raguer a l'Enciclopèdia Catalana.
Rahola Llorens, Carles
29/07/1881 - 15/03/1939
(Cadaqués, 1881 - Girona, 1939)
Historiador, prosista, traductor i periodístic de formació autodidacte. Carles Rahola forma part del grup modernista de Girona que va ajudar a modernitzar la vella ciutat grisa. Col·laborador de les revistes més importants de l'època com "L'Enderroch", "Lletres" o "Cultura", amb el seu tarannà calmat i cívic va contribuir al ressorgiment cultural de Girona.
Estretament lligat al diari "El Autonomista", propietari del seu germà Darius, aquesta publicació va ser la seva veritable plataforma d'expressió intel·lectual. Des de les pàgines del rotatiu i del seu "Suplemento literario", Carles Rahola va apendre l'ofici d'escriptor tot formant-se com a intel·lectual des dels catorze anys, edat que va entrar a formar part de l'equip del diari.
La seva trajectòria com a periodista va fer que entrés en els cercles culturals i intel·lectuals del moment, entre moltes altres persones, Rahola es va cartejar amb Gabriel Alomar, Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Aurora Betrana i Joan Alcover.
L'escriptor també va ser un gran col·laborador de les accions culturals gironines, participant en tots els actes culturals i cívics. Destaca la seva presidència de l'Ataneu.
La seva feina va estar lligada a la Diputació de Girona, on va exercir de funcionari durant tota la seva vida. Va entrar en tot just setze anys, ocupant un càrrec d'escrivent. De mica en mica va anar pujant de categoria.
Carles Rahola va morir afusellat pel govern franquista just després de l'acabament de la Guerra civil al 1939. El procés del judici no va sortir a la llum fins molts anys després.
Rahola, s'ha convertit en un dels personatges exemplars en l'àmbit ciutadà. El seu nom és utilitzat en forces premis tant literaris com de reconeixement cívic.
"El llibre de l'August d'Alzina" (1910), "Breviari de Ciutadania (1933)", a més de tots els articles periodístics són les obres més importants de l'escriptor gironí.
[Esther Fabrellas]
Referències bilbiogràfiques:
CARMANIU, X. "Carles Rahola. L'home civilitzat". Girona: CCG Edicions i Fundació Valvi, 2006.
PUIG, Ll Mª de. "Carles Rahola: Un ciutadà de Catalunya". Barcelona: Edicions del Cotal, S.A, 1979.
(octubre 2008)
Textos
L'Alt Empordà
El Gironès
Rahola Trèmols, Frederic
(Cadaqués, 1858 - 1919)
Economista i polític.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Frederic Rahola a la "Viquipèdia".
Rahola a l'Enciclopèdia Catalana.
Rahola Trèmols, Víctor
(Cadaqués, 1866 - 1952)
Escriptor i metge.
[Vegeu enllaç]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Víctor Rahola a l'Enciclopèdia Catalana.
Ramoneda Molins, Josep
(Cervera, 1949)
Periodista, escriptor i filòsof.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
CV de Ramoneda.
Ramoneda a la "Wikipedia".
Rebull Muntanyola, Nolasc
(el Molar, 1902 - Barcelona, 1983)
Religiós.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Nolasc del Molar a l'Enciclopèdia Catalana.
Reclus , Elie
(1827-1904)
Etnògraf.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Rexach Olivar, Agustina
05/07/1910
«Voldria que les meves paraules arribessin als vostres sentits i al vostre cor, com una melodiosa cançó que vosaltres i jo escoltéssim i que plegats gaudíssim amb la seva música, de manera que compartíssim una estona agradable.
Si ho aconsegueixo ja hauré satisfet el meu desig.»
"Itinerari personal (De Girona a la Garrotxa)"
El dia 5 de juliol de 1910 va néixer al carrer Sant Francesc de Girona -avui Santa Clara-, l'escriptora Agustina Rexach i Olivar. Ramon i Elvira, els seus pares, van tenir 7 fills; els dos primers van morir en néixer i Agustina va passar a ser la gran de cinc germanes. La
seva era una família gironina benestant i catòlica que regentava una botiga de "Comestibles y Coloniales" als baixos de l'edifici on vivien. Fins als vuit anys es va educar al col·legi de les Religioses Dominiques situat al carrer del Nord i després al col·legi Cor de Maria. En els anys d'infantesa passava els estius a Castellfollit de la Roca (La Garrotxa) a casa dels Canadell-Batlle, parents de la família, on es retrobava amb alguns amics i familiars. Va estudiar Magisteri a La Normal de Girona i va poder exercir de mestra durant la República i els primers anys de la guerra. Als '40 es dedicava a la fabricació artesana de barrets per a senyora.
Actualment té 96 anys i tota una vida a les espatlles: directament o indirectament ha viscut dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola, però també la mort, l'any 1946, del seu marit Francesc Prohias, tan sols catorze anys després de contraure-hi matrimoni. Malgrat aquests moments difícils, sempre ha estat envoltada dels seus familiars i d'un cercle de grans amistats que ha sabut cultivar.
La seva inquietud literària, latent durant molts anys, no cristal·litza fins a la plena maduresa -publica el seu primer llibre, "Els camins", guardonat amb el premi Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà (1986) als 75 anys-, i es donarà a conèixer participant en diversos certàmens literaris i col·laborant en mitjans de comunicació com el "Punt Diari", el "Diari de Girona", "Presència", "Butlletí de La Caixa" o "Vida Católica".
Rexach ens ofereix una obra feta des de la maduresa i l'experiència, vital i sensible, d'estil directe i fluid. La seva poesia, deutora de Sagarra, Carner, Verdaguer i Maragall, és intimista i gira al voltant de l'experiència personal, bo i unint els records del passat, amb l'esperança d'un futur que, malgrat tot, se sap breu. L'amor, el paisatge en totes les seves formes i colors, el pas del temps i les conviccions cristianes esdevindran els ítems més presents al llarg de la seva producció poètica. Pel que fa a la prosa, combina el lirisme i la sensibilitat poètica -la literatura pròpiament dita- amb l'afany de divulgació. "Itinerari personal (De Girona a la Garrotxa)" i "Paisatges i llegendes del Montseny" evoquen paisatges, urbans o rurals, acumulen records i sensacions que els paratges gironins han transmès a la nostra escriptora. "El viatge", per la seva banda, és la recreació, en forma de novel·la, d'una història d'amor, de la Girona i dels gironins de 1929, això sí, amb pinzellades autobiogràfiques.
Els vincles que uneixen Agustina Rexach amb les terres gironines s'han fet patents no únicament a través de la seva vida, sinó també a través de la seva producció literària. Mostra un amor particular per la Garrotxa a la qual l'uneixen grans records, passa temporades primer a Calella de Palafrugell -on coneixerà Josep Pla i Josep Maria de Sagarra- i més tard a Platja d'Aro, però sent una atracció especialment per Girona: la ciutat que la va veure néixer, créixer, la ciutat on viu, que estima i fa protagonista dels seus textos. Malgrat els viatges per Europa, Egipte, Terra Santa o Tunísia, torna a Girona, la seva Girona natal que l'acull amb els braços oberts; potser per això li dedica l'últim dels seus textos, el llibre "Secrets del cor".
La inquietud literària d'Agustina Rexach no ha minvat. Actualment està treballant en un llibre que tindrà enllestit aviat i que portarà per títol Coses de la vida. Com les altres obres en prosa, aquesta darrera, tractarà principalment de l'amor i les relacions humanes.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
COLL CASALS, ANTONI. "Un món d'exquisida tendresa", dins Revista de Girona, 228 (gener-febrer 2005).
REXACH OLIVAR, Agustina. "El joc de la melodia". Bacelona: Edimurtra, 1987.
REXACH OLIVAR, Agustina. "El viatge". Girona: Impremta Aubert, 1997.
REXACH OLIVAR, Agustina. "Itinerari personal: de Girona la Garrotxa". Barcelona: Edimurtra, 1989.
REXACH OLIVAR, Agustina. "Paisatges i llegendes del Montseny". Barcelona: Edimurtra, 1992.
REXACH OLIVAR, Agustina. "Secrets del cor". Girona: Impremta Aubert, 2003.
VARIS. "Recull. Agustina Reixach", dins Revista de Girona, 226 (setembre-octubre 2004).
(juliol 2006)
Textos
El Gironès
Riba Bracons, Carles
23/09/1893
(Barcelona, 1893 - 1959)
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
El Gironès
Enllaços
Aula Carles Riba de la UAB.
Riba a la "Viquipèdia".
Carles Riba a l'AELC.
Ribot Serra, Manel
(Sabadell, 1859 - 1925)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Serra a la "Viquipèdia".
Serra a l'Enciclopèdia Catalana.
Ribot Sunyer, Pere
(Sant Joan de Vilassar, 1908 - Girona, 1997)
Sacerdot i poeta. Rector de Riells del Montseny, lloc convertit per ell en un dels reductes del catalanisme literari de la postguerra. En prosa va escriure "El Montseny", però fou sobretot un incansable autor de poesies, la majoria d'inspiració religiosa. Amb el llibre "Llengua de foc" va guanyar el Premi Óssa Menor. L'obra "La Seu adorant" és dedicada a glossar la catedral de Girona.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Textos
El Gironès
La Selva
El Ripollès
El Baix Empordà
Enllaços
Homenatge de l'escriptor a Riells.
Ruta literària de l'autor pel Parc del Montseny.
Ribot a la Viquipèdia.
Rigau Rigau, Antoni M.
Textos
El Pla de l'Estany
- Banyoles per dins
- L'Estany llegendari
- L'Estany verdaguerià
- Els altres pobles de la comarca
- Una volta a l'Estany
Ripollès-Ponsi Ortiz, Joana
Textos
El Ripollès
Rius Morgades, Josep
Textos
La Cerdanya
Roca Perich, Maria Mercè
19/07/1958
(Alt Empordà, 1958)
Escriptora.
[Vageu enllaços]
Textos
El Gironès
L'Alt Empordà
Enllaços
Maria Mercè Roca a la "Viquipèdia".
Maria Mercè Roca a l'AELC.
L'escriptora a "Qui és qui".
Rodoreda Gurguí, Mercè
10/10/1908 - 13/04/1983
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983)
Escriptora.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
El Baix Empordà
Enllaços
Pàgina web de l'escriptora a l'AELC.
Mercè Rodoreda a Lletra.
Rodríguez Caixàs, Pau
Textos
El Pla de l'Estany
Rodríguez Lozano, Àngel
12/09/1966
(Figueres, 1966)
Professor de filosofia.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Àngel Rodríguez al "Qui és qui".
Roe , Caroline
(Windsor, Canàda - 1942)
Escriptora.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Petita biografia de l'escriptora.
Roger Crosa, Miquel
(Palamòs, 1881 - 1953)
Novel·lista, autor de teatre i poeta. Va cursar estudis de comerç i d'idiomes. Va ser col·laborador de "La Ilustració Catalana", on va publicà interessants peces de narrativa breu, com ara "La ratxada" (1907) i "Vila triomfant" (1911), entre d'altres. El 1911 va ser premiat amb la Copa Artística al certamen dels JF. Entre la seva obra narrativa, cal destacar les novel·les "La pera de plata" (1905), "Mala llevor" (1914), "La dissort" (1916), "Empordaneses" (1920) i "De mort a vida" (1924). Per a l'escena, va escriure les comèdies líriques, "Retorn", estrenada al 1922, "El gran rei"(1927), "Bon vent i barca nova" (1924), "El martiri d'un apotecari" (1926). És autor també de la comèdia "La segona volta" (1034) i del poema "Costa Brava" (1953).
[Extret de: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056430]
Textos
El Baix Empordà
Roig Fransitorra, Montserrat
13/06/1946 - 10/11/1991
(Barcelona 1946-1991)
Escriptora.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
La Garrotxa
Enllaços
El programa Retalls de TVC dedicat a Montserrat Roig
Espai web de l'autora dins de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Montserrat Roig a Lletra
Roig Llop, Tomàs
(Barcelona, 1902 - 1987)
Advocat i escriptor va néixer a Barcelona però va passar la infantesa i l'adolescència a Girona. El record que li causà la ciutat va ser tant fort que ha emmarcat la majoria de les seves composicions literàries a la ciutat de les pedres. Gran activista en la vida cultural als anys quaranta va irrompre amb força al panorama literari català als anys trenta. A finals d'aquesta dècada la seva literatura fa un gir espectacular de la prosa amb reminiscències als grans prosistes modernistes a una prosa molt més suau que destil·la la seva ideologia catòlica. Ha conreat la prosa, la poesia, el teatre i l'article periodístic. Dels molts llibres publicats per l'autor destaquem el recull de contes "Facècies" (1925), "Petits poemes de la llar" (1947) i els seus dos volums memorístics "Girona, arca de somnis" (1956) i "Del meu viatge per la vida" (1975 i 1978).
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
ARAGÓ, Narcís-Jordi. "Tomàs Roig i Llop", Girona: "Revista de Girona", núm. 121, 1987.
CORNELLÀ, Jordi. "Tomàs Roig i Llop, la recuperació de la infantesa a través de l'escriptura", Girona: "Revista de Girona", núm. 229, 2005
GEIS, Camil. "Tomàs Roig i Llop (Barcelonès de Girona", Girona: "Revista de Girona", núm. 96, 1981.
(setembre 2006)
Textos
El Gironès
La Selva
Romeu Figueras, Josep
16/03/1917
(Òdena, 1917 - Barcelona, 2004)
Poeta i crític literari.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
La Garrotxa
Enllaços
Espai web de l'autor dins de l'AELC.
Josep Romeu i Figueras a Lletra.
Rosselló , Víctor
Textos
El Ripollès
Rossich Estragó, Albert
És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona, on imparteix classes des de 1975. També ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1977-1992). Amb el recull "Llocs comuns" va guanyar el premi de poesia Amadeu Oller (1975). Estudiós de la literatura catalana de l'edat moderna, ha publicat Una poètica del barroc: el "Parnàs Català" (Girona, 1977), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (Barcelona, 1985), Antologia poètica de Francesc Vicent Garcia (Santes Creus, 1985), Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (Barcelona, 1987), i una adaptació d'El desengany de Francesc Fontanella (Barcelona, 1987). També ha publicat, en col·laboració, els llibres Baldiri Reixac, Instruccions per a l'ensenyança de minyons, volum II (Girona, 1981), El Barroc català (Barcelona, 1989), El futur de la llengua catalana (Barcelona, 1990), El teatre català dels orígens al segle XVIII (Kassel, 2001), Poesia catalana del barroc. Antologia (Bellcaire d'Empordà, 2006) i Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII) (Barcelona 2007).
Ha obtingut diversos premis, entre els quals el premi Milà i Fontanals de l'Institut d'Estudis Catalans (1980), el premi d'Investigació Literària de la Generalitat de Catalunya (1982), el premi Vila de Perpinyà (1985) i el premi "Xarxa" d'assaig (1986). L'any 2000 va obtenir una Distinció per a la recerca de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d'investigadors reconeguts. Autor de més d'un centenar d'articles de la seva especialitat, actualment és director de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona i del grup de recerca "Llengua i literatura de l'edat moderna".
[Biografia elaborada per l'autor]
(juny 2008)
Textos
El Gironès
Enllaços
Bibliografia de Rossich.
Petita biografia de l'autor.
Albert Rossich a la Viquipèdia.
Rotllan , Anton
Textos
El Ripollès
Rovira Bastons, Joan
Textos
El Baix Empordà
Rovira Virgili, Antoni
(Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949)
Periodista i polític.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
La Garrotxa
Enllaços
Lloc web de l'autor a l'Enciclopèdia Catalana.
Rovira i Virgili a la "Viquipèdia".
Ruiz Contreras, Luis
08/01/1863 - 07/03/1953
(Castelló d'Empúries, 1863 - Madrid, 1953)
Escriptor. Va passar els seus primers 8 anys a Castelló, als vuit anys va anar a Madrid amb la intenció d'estudiar. Allí va entrar en el cercle d'intel·lectuals madrilenys, entre els que es trobaven els futurs membres de la Generació del 98.
Va col·laborar en diferents revistes en castellà com ara "Revista Contemporánea", "El Resumen", "Revista Nueva". També va col¿laborar en diaris com "El Español".
La part que li interessava més de la literatura era el teatre i el gènere epistolar.
Entre els seus nombrosos escrits destaquem "Dramaturgia castellana" (1891), "Palabras i plumas" (1894), "Memorias de un desmemoriado" (1916, 1928 i 1946), "La tierra natal" (1931) i "Día tras día" (1950).
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
CORNELLÀ, J. "Lluís Ruiz Contreras i Silverio Lanza: dos «precursors» de la generació del 98". Girona: "Revista de Girona" núm. 190, Diputació de Girona, 1998.
(octubre 2008)
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Luis Ruiz a l'Enciclopèdia Catalana.
Ruiz Zafón, Carlos
25/09/1964
(Barcelona, 1964)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Pla de l'Estany
Enllaços
Biografia de Ruíz Zafón de la "Viquipèdia".
Web de l'escriptor.
Rusiñol Prats, Santiago
25/02/1861 - 13/06/1931
(Barcelona 1861 - Aranjuez, 1931)
Escriptor i pintor va conrear la majoria de gèneres literaris. Fill d'una família industrial burgesa va trencar amb tot el seu entorn per dedicar-se a la seva vocació artística. Al 1888 marxa a París hi allà encarna el seu personatge d'artista bohemi. Gran impulsor i creador del modernisme a Catalunya va estar enfrontat amb la societat burgesa gran part de la seva vida. Aquest enfrontament va canviar a partir de l'any 1899 quan es va sotmetre a una cura de desmorfinització i progressivament va anar convertint-se de l'escriptor modernista a l'escriptor de moda. Les obres que volem destacar són, en prosa, "L'auca del Senyor Esteve" (1917) i en teatre "L'alegria que passa" (1891) i "Cigales i formigues" (1901).
[Esther Fabrellas]
(setembre 2006)
Textos
El Ripollès
La Cerdanya
El Gironès
La Selva
La Garrotxa
El Baix Empordà
Enllaços
Rusiñol a l'AELC.
El web de l'autor de Lletra.
Russell , Henry
13/02/1834 - 05/02/1909
(1834-1909)
(Toulousse, 1834- Biarrtiz, 1909)
Escriptor i muntanyista.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
Enllaços
Ruyra Oms, Joaquim
27/09/1858 - 15/05/1939
(Girona, 1858 - Bacelona, 1939)
Escriptor i poeta. Va cursar la carrera de dret, que no va exercir. Format dins el modernisme, col·laborador de Pompeu Fabra en qüestions filològiques, traductor i autor teatral, va excel·lir sobretot com a narrador amb obres com "La parada" i "La fi del món a Girona", d'un realisme costumista i profundament humà. Mestre indiscutible de les lletres catalanes, la seva poesia es mou entre el simbolisme i el popularisme.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Textos
La Selva
El Gironès
- La riba esquerra
- Els temples
- Quart
- L'Onyar
- Les muralles
- El Gironès
- El barri vell
- La riba dreta
- La Vall de Sant Daniel
- Girona
Enllaços
Pàgina web de l'autor a l'AELC.
Joaquim Ruyra a Lletra.
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007