Esther Fabrellas Vinardell

(Girona, 1982)

Esther Fabrellas i Vinardell (Girona, 1982) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Girona. Està cursant el doctorat Cultura i societat en la mediterrània contemporània a la mateixa universitat. Actualment està en premsa el llibre Carles Bosch de la Trinxeria: personatges i ficcions editat per CCG Edicions. Des de l’abril del 2006 treballa a la Càtedra M. Àngels Anglada en la digitalització de l’Atles Literari de les terres de Girona i la creació d’una biblioteca digital d’autors gironins. També ha col·laborat durant cinc anys en la organització del Festival de Cinema de Girona.

Xavier Cortadellas i Gratacòs

(La Bisbal, 1956)

És escriptor, periodista i professor d’institut. Llicenciat en dret i en filologia catalana. Ha publicat els relats Primer Senyal, Lleis binàries, el recull de llegendes El poble dels centfocs. Llegendes de les Gavarres, El temps del carbó. De les Gavarres al Montseny i a la Vall del Llémena i Un passeig per la memòria d’en Joan Falgàs de Siurana. Ha publicat un estudi sobre Contraban de Josep Pla i un altre sobre La vida al camp de Ramon Masifern. Ha escrit les planes sobre el Baix Empordà de l’Atles literari de les terres de Girona i, entre altres llibres, ha col·laborat a l’antologia Tapís (narradors a Girona), La revolució i la guerra civil a la Bisbal, Modest Furest. Biografia i relats i Les Gavarres, espai natural. És articulista a El Punt, entrevistador a Presència i crític literari a Presència, l’Avui i Caràcters. Ha col·laborat a Descobrir Catalunya i a la Revista de les revistes de l’Associació de Premsa Periòdica en català, entre altres publicacions. És el director de la revista Gavarres, premiada com la millor nova publicació en català de l’any 2003 i la millor publicació en català de l’any 2004, i el coordinador de la Revista de Girona. Secretari i membre del Consell editorial d’El Punt. Entre altres premis, ha guanyat el Recull de narrativa Francesc Puig i Llensa i el Marià Vayreda dels Ciutat d’Olot. És jurat dels premis Prudenci Bertrana.

Narcís Figueras Capdevila

(Sils, 1962)

És llicenciat en Filologia clàssica (UAB, 1986) i doctorant en Filologia catalana a la UdG. Professor agregat de secundària en excedència, des del 1996 és professor dels Estudis d'Humanitats i de Llengües i cultures de la UOC, on coordina la titulació de Filoloiga catalana des del 2004-2005. Treballa en literatura llatina humanística i ha publicat articles sobre temes de tradició clàssica en la literatura catalana del XIX i XX. Ha dut a terme edicions de textos de diverses èpoques i coordina habitualment edicions col·lectives i publicacions diverses. També s'ha ocupat d'aspectes vinculats al paisatge, la literatura i el territori, singularment va col·laborar en l'Atles literari de les terres de Girona en què es va fer càrrec dels capítols dedicats a la comarca de la Selva. És president del Centre d'Estudis Selvatans i patró de l'Institut Ramon Muntaner en representació de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Màriangela Vilallonga

Mariàngela Vilallonga, doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona. S’ha especialitzat en la literatura llatina del renaixement a casa nostra, sempre en íntima relació amb la literatura clàssica. Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d'Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. El grup de treball que coordina es diu Studia Humanitatis i hi participen 14 investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l'Estat espanyol. Es tracta d'una biblioteca virtual, accessible a través del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, on es poden trobar biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins. És autora de més d'una dotzena de monografies i de llibres: Jeroni Pau. Obres (Barcelona 1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (Barcelona 1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV (Barcelona 1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (Barcelona 1998), Johannes Burckard, Dietari secret (València, 2003). Amb el seu llibre Els arbres (Girona 1986) va iniciar la reflexió sobre literatura i paisatge, que va culminar en la publicació de l’Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX), codirigit amb Narcís-Jordi Aragó i editat per la Diputació de Girona l’any 2003. Ha escrit nombrosos pròlegs i capítols de llibre, així com articles de divulgació i periodístics (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d'Or, La Vanguardia, etc.). Des de la seva creació el mes d’octubre de 2004, dirigeix la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Jordi S. Carrera

(Girona, 1955)

De formació autodidacta. Comença a mostrar la seva obra als anys vuitanta i destaca pel seu estudi de les tècniques tradicionals de la fotografia i la investigació en el camp de les emulsions i els suports fotogràfics. Els seus treballs han estat publicats en diversos llibres i exposats en gairebé un centenar d’exposicions individuals i col·lectives. Ha estat guardonat amb diversos premis, d’entre els quals destaca el Premi Nacional de fotografia Kodak.

Pere Duran

Periodista amb més de 20 anys de professió en l’àmbit de la premsa i la comunicació de les comarques gironines. Amb uns inicis al Diari de Girona, ha treballat per a moltes publicacions com ara El Punt, La Vanguardia, Agència EFE, Avui, El Periòdico de Catalunya, Acn.

Actualment, i des de 1990, porta la fotografia del diari El País a la demarcació de Girona, també col·labora amb la Diputació de Girona i la Fundació Caixa de Girona.

Jordi Gallego

Fotògraf (A.F.I.A.P.)
www.infoal.com/jordi
jordi@infoal.com

Josep Mª Pararols Ferres

Vaig néixer a OLOT el 28 de juny de 1948. Des de petit he admirat els vells fotògrafs olotins.

La meva aventura fotogràfica va començar l'agost de 1962, però no va ser fins el 1975 que hem vaig posar de cara al públic.

El 1980, juntament amb la Mercè vam obrir la nostre botiga Flash Olot", on continuem la nostre tasca en el món de la fotografia.

www.pararols.org

Miquel Parés i Fàbregas

(Ripoll, 1958)

Predisposat per l’ambient, als 13 anys comença a ajudar el seu pare, també fotògraf, en les tasques pròpies de l’ofici. Després de passar dos anys com a aprenent a l’estudi del publicista barceloní Agustí Gifré –on adquireix coneixements de plató, disseny, laboratori, etc.- el 1976 s’integra al negoci familiar. Durant els anys 1977 i 1978 segueix cursos de preparació específica al Centro de Enseñanzas de la Imagen a Barcelona.

És també l’època en què inicia les col·laboracions amb Domènec Batalla, en realitzacions insòlites i artístiques incorporades al tractament de temes singulars.

A partir del 1982, de forma particular edita nadales que fa arribar a amics i clients, les quals, any rere any, esdevenen una mostra de creativitat renovada. Des del 1993, a través de la cooperació del ripollès F. Crivillé, s’hi incorporen poemes: Miquel Martí i Pol (1993), David Jou (1994), Francesc Blancher (1995 i 1996), Ramon Alabau (2001) i Jacint Verdaguer (2002), són els autors seleccionats fins ara. Fou precisament Blancher que l’animà a presentar per primera vegada la seva obra en públic, a l’Ateneu Barcelonès (1997). El 1999 exposa a Ripoll, invitat a l’estudi de D. Batalla i aporta obra per a una mostra col·lectiva a l’Havana(Cuba). L’any 2000 pren part en la col·lectiva Primeros latidos del milenio, al Palau Marc de Barcelona. El 2001 resultava premiat en el XVI Concurso Nacional de Fotografia Ciudad de Úbeda! (Jaén) i es presentava a la galeria PadequArt de Ribes de Freser, on tornà al 2002 per fer-hi una mostra conjunta amb l’escultor ripollès Eudal Alabau. El setembre del mateix any, dins el Festival ima’in OFF, porta la seva obra a Santa Coloma de Comanda (el Rosselló). Durant el 2003 s’afegeix a la col·lectiva unaltravisió.cu, amb Gabi Sánchez, Rosa García i Eudald Elabau i, acompanyat d’Alabau, realitzaren Tàndem (ambdues mostres a l’Escola d’Art de Vic). També exposa a Taür (el Rosselló), al costat de l’escultor ripollès Francesc Morera.

El 1996 se li lliurava el Trofeu Lux Argent i el 1997 rebia el de bronze, premis d’àmbit estatal que atorga l’Associació de Fotògrafs Professionals de Publicitat i Moda de Catalunya (actualment, Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya), a la qual i des d’on ha participat en les exposicions itinerants Colorantes Autorizados. L’any 2004 ha obtingut el Trofeu Lux Or en la categoria de projecte amb l’obra La representació de l’absència, en qual prenen part també l’escultor F. Morera i el poeta R. Alabau. Sota el títol Arquitectures interiors es pot veure com a exposició a la capital osonenca, a la sal l’Albergeria (Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic), fins al gener del 2005.