
![Cases de l'Onyar [de Santiago Rusiñol]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1191.jpg)
Les cases del riu
Ruyra Oms, Joaquim
La fi del món a Girona, dins Obres Completes
Des d'allí un hom veu les cases de Girona estendre's a banda i banda de riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb tota mena de parracs. Cap arquitecte ha ideat una sola de llurs línies: han crescut sense art ni regla, seguint les sinuositats del riu i adoptant amb franquesa, a la vista de tothom, l'actitud més convenient per a llençar a l'aigua llurs immundícies. La policia urbana tindrà molt a tocar-hi; però el pintor i el poeta, que saben prescindir de certes misèries, s'hi encanten. Hi ha riquesa de color, hi ha exuberància de vida, hi ha quelcom de l'instint diví, que ha presidit la formació del niu de les orenetes. I amb tot el seu aspecte de captaires i miserables, aquelles cases tenen una ànima jovençana i alegre, que reïx de llurs finestres i balcons al primer raig de sol. La llum hi troba milers de vidres, on enmirallar les seves onades d'or; el vent hi troba cortines de totes formes per a jugar a banderetes.
Allí, en aquelles balconeres rústegues, refilen joiosament els canaris al primer llustre de l'aurora; allí, damunt d'aquells terrats i teulades sobrecapçats de gabiasses desiguals, s'alcen esplèndids vols de coloms, que es destaquen sobre el cel blau com garlandes de flors blanques, coronant la majestat de sol ixent. I en entrar més i més el dia, les finestres se van obrint i els balcons se van poblant. Aquí una veïna estén al sol la roba multicolor de la seva bugada: ací una altra, desitjosa de treballar a l'aire lliure, va a estintolar a la barana d'un terradet el seu tauló de planxar; allí una velleta surt tot fent mitja, amb una llarga agulla sobre l'orella (...).
L'Onyar reflecteix aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant-los dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau de cel i lluentors de soleiada; i, per damunt del barri carnestolenc la Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes. Sí, per damunt d'aquella cimbellada grotesca de balcons, galeries, relleixos, teulades, torratxes i gabiam, la grandiosa catedral se mostra de cos sencer amb la seva silueta de tarasca decapitada i, una mica més lluny, el campanar de Sant Feliu s'aixeca com un xiprer gegantí, tot místic, tot somniador, parlant de la inspiració melangiosa dels segles passats.




















![Autoretrat [de Prudenci Bertrana]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1067.jpg)
![Joaquim Ruyra [d'Enric Marquès] dins de "Revista de Girona, 136"](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1107.jpg)

![L'Onyar a Girona [de Mela Mutermilch]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1201.jpg)
![Cases de l'Onyar [de Prudenci Bertrana]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1190.jpg)
![Josep Pla [d'Enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1109.jpg)

![El pont d'en Gómez [de Wilhelm Maier-Solg]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1194.jpg)



