Una Setmana Santa
Garcés Miravet, Tomàs
Vers i Prosa
Setmana Santa és, en el record, per sempre més la Bisbal. Una primavera que enlluerna sortint de l'església fosca: l'olor de cera i de multitud que fa més dolces les sentors del camp. Pins del Puig de Sant Ramon, sembrats verds, camps grassos acabats de llaurar; al mig d'un rectangle, la gràcia d'un fruiter. Camins fondals, vorejats d'esbarzers tendres. Entre camps, estret com un filferro d'equilibrista, el camí de Fonteta. O bé Vulpellac, somniós i opulent, amb el seu castell de llegenda. Una finestra gòtica, un portal romànic i la masia on els tarongers tempten la nostra set. Passeig lent, com la tarda que ens deixa assaborir els fins colors del temps. Dolça embriaguesa de fi de març o de primers d'abril: noies de vestits virolats, que van al Monument com a una festa. Ens caldrà, a hora foscant, a la Pietat, per tornar a la greu significació del dia, veure ajagut, lívid en la tenebra del seu cabell, el Natzarè que s'acaba de morir. El paisatge italià que contemplàvem des dels Caputxins estant, i els penjolls de glicines que sobreeixien de les altes parets dels jardins de la vila, s'esfondraven tot d'una davant d'aquella figura punyent.
"Setmana Santa a la Bisbal"
