itineraris > El Gironès > El call > El call   més informació
mapa
inici | comarca final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

El call

La fama de la Força prové sobretot del fet d'haver estat el carrer vertebrador del Call jueu, on la comunitat hebrea de Girona visqué al llarg de sis-cents anys.

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Un espectre

Steiner, George
Errata (El Examen de una vida)

Me había escapado de una fiesta. Me perdí entre las callejuelas y los ocultos patios interiores del barrio judío medieval, desconcertante pero lógicamente próximo al recinto de la catedral (los eclesiásticos medievales ofrecían a "sus" judíos una protección basada en la extorsión). La sombra densa y la lluvia teñían la arquería y los adoquines. Un cartel indicaba que el angosto pasaje llevaba el nombre del famoso cabalista Isaac el Ciego. En algún lugar, no lejos de allí, el profeta invidente había practicado sus misterios ocultos. Un puñado de discípulos -a los cabalistas no les está permitido instruir a más de dos o res adeptos- había llegado hasta aquel silencioso laberinto de callejas. Debieron de oír, como oí yo en ese momento, las campanas de la Seu anunciando las vísperas mientras practicaban sus artes arcanas.
Contemplando el desgastado tramo de escaleras que conducía hasta un lugar más recóndito, vi las facciones de un hombre muy anciano, con la barba ahorquillada y moteada de luz, que me miraba con sus ojos muertos. La fantasía y el lugar se aliaron para crear un espectro, para dar forma a una condensación y concentración de tiempo momentáneas. Luego la sombra se diluyó en sombras más densas y la penumbra se llevó consigo el punto o la luz. Es, así lo creo, esta pincelada -informadora- de la mano del tiempo, de las presiones inconscientemente sentidas de la historia, a menudo trágica, sobre el entorno físico, sobre el perfil de los tejados e incluso del paisaje, en instantes enigmáticos, sobre los ríos y sobre los vientos, la que uno siente en Europa con mayor intensidad que en ninguna otra parte.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

El carrer de la Força

Pla Casadevall, Josep
Els versos escandalosament prosaics i lliures de Girona

Quan jo estudiava,
El carrer de la Força
Era tan estret
Que quan s'hi veien passar tres o quatre persones
Semblava ben ple.
(...)
El carrer de la Força
És curvilini
D'un corbat de bona llei,
Més aviat lleuger,
No pas dibuixat expressament
Sinó fet pel gust, el temps i l'interès:
L'interès del Dret Romà, s'entén.
No són pas corbes per amagar-s'hi:
Són simplement les corbes de la vida.
En la vida no hi ha res dreturer, purità i mecànic.
La vida és curvilínia.
Ara tothom vol línies rectes.
La imaginació ha estat sempre excepcional.
Les coses reals i pesants són corbades.
La llum pesa, les coses fictícies i buides són rectes.
La realitat i la pesantor de la Força
Duren a través dels segles.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Portada del llibre "Evangeli Gris"

La sortida del Call

Villatoro Lamolla, Vicenç
Evengeli Gris

El marbre d'un cel gris transparentava la primera llum del sol la matinada que deixà el call de Girona Maymó Cresques, físic, fill de Selomó Cresques, físic i filòsof, conseller major de l'aljama; nét de Samuel Cresques, i descendent per línia indirecta de Mossè ben Nahman, de beneïda memòria. La ciutat era ja desperta, bullia d'activitat, i amb els carrers plens d'homes i dones que entraven i sortien de les cases, que passaven atrafegadament per davant dels portals. Maymó Cresques va creuar la porta de casa seva sense girar la cara, mig amagada, vers les persones que miraven la seva partença des de l'altra banda del llindar. (...)
Al seu darrera, sota la pluja, restava tot un temps de pors i de fams, però també ple de les arrels d'infantesa, de les fites de la descoberta personal del món. Restava el record dels germans que havien mort a l'adolescència o tot just nens i les seves pròpies malalties, que li havien donat el temps necessari per llegir els llibres de la llei i les paraules dels filòsofs i els savis i per aprendre del pare la ciència de guarir malalts. Eren temps difícils; tothom ho deia. (...) Entre els més vells era encara viu el record d'uns temps antics millors, diferents. Els temps dels seus avis o dels seus besavis, que assolien ara la magnitud del mite. Sí. Hi havia hagut temps millors. També per al call, quan semblava que Sepharad podia ser, entre els països de la Golah, el paradís cercat. I la ciutat feia revifar la llum de l'antiga saviesa i era coneguda i envejada per totes les comunitats del món.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

De camí­ a l'institut

Badia Casañas, Joan
El pecat de la novícia i altres contes

(...) per força havien de passar davant l' Institut, per un carrer tan estret, que dues persones posant-s-hi tocant d'esquena una a cada paret de carrer podien, estirant els braços, donar-se les mans. I els estudiants, per cada noia que passava, així ho feien. I les noies no tenien més remei que passar sota aquells arcs espontanis. De vegades els encreuaments de braços s'allargaven tant, que allà semblava una cosa fonda, com un carrer de piràmide (...)

"L'amor de la fugacitat"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

L'estudi d'Urgell

Urgell Inglada, Modest
Memòries d'un katúful o auguris d'una gitana

Habitàvem un quart pis del carrer de la Força de Girona, sense altra companyia que un quinqué de petroli que sempre ens feia mala cara. Vivíem de bacallà amb patates, de bacallà amb panses, de bacallà amb bacallà i de bacallà amb il·lusions (...) Però érem feliços.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Un record de Zorrilla

Zorrilla Moral, José
Última hoja traspapelada de los Recuerdos del tiempo viejo

(...) aquellas escalinatas tortuosas que llevan allí nombre de calles; aquellas angulosas y estrechas encrucijadas, por las cuales me parecía imposible no topar de manos a boca con los judíos que en sus casas vivieron (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Carles Rahola [d'Enric Marquès]

Les ombres

Rahola Llorens, Carles

En els vells carrers encimbellats que formaven el call medieval, jo he vist passar llurs ombres lamentables; m'ha semblat sentir llurs planys, mentre la tramuntana udolava per aquells indrets silenciosos i portava al lluny el so de les campanes.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de Cúndaro [de Narcís Comadira]

Els possibles pobladors del Call

Pla Casadevall, Josep

(...) els israelites amb el rínxol sobre l'orella, el nas moll, la roba negra irisada de greix, estintolats a l'ombra de les parets, xiuxiuejant sota els portals; els petits oficis reclosos en la tenebra dels racons; les dones grasses de mirada groga i esllanguida; les flors trèmules i picants de quinze anys; els joves distrets i badocs somniant el paradís; darrera les obertures, el dissabte, el canelobre de set brocs i sobre la taula el tall de pa (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

L'espectre d'Isaac el Cec

Steiner, George

Contemplant el tram desgastat d'escales que conduïen a un lloc més recòndit, vaig veure les faccions d'un home molt ancià, amb la barba enforquillada i motejada de llum, que em mirava amb els seus ulls morts. (...) Després, l'ombra es va diluir en ombres més denses (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Les presències

Graves, Lucia

(...) a la realitat d'una vida que havia tingut lloc cinc, sis o set segles abans; com si els carrers i les cases fossin plens dels fantasmes dels jueus catalans que, en altre temps, hi havien viscut (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de Cúndaro [de Narcís Comadira]

Fent memòria dels jueus

de Palol, Carles
Víctors

En l'actualitat, el Call és un record patent d'èpoques llunyanes, una revelació del que foren aquelles vides. En la pàtina de les pedres humitejades d'aquest carrer reminiscent hi traspuen d'antany clams i crits ofegats (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El Pati dels Rabins (Foto: Jordi S. Carrera)

La recuperació del Call

Vicente, Josep

(...) el tot indivisible ve a ser com un vell paper en què mans diverses hi haguessin escrit coses diferents, totes útils, cada una amb la seva tinta i la seva cal·ligrafia (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de Cúndaro [de Mela Mutermilch]

La impressió de pujar les escales

Espada, Arcadi
Girona

Sant Llorenç i el carreró de Cúndaro són, particularment, esquerdes habitades dels murs. Són l'extrem, el paroxisme d'un conjunt on l'estretor és inevitablement una metàfora plural. Caminem capcots: totes les façanes no són més que un perllongament, poc foradat, del paviment esquerp.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

L'aclaparament

García Atienza, Juan
Caminos de Sefarad (Guía judía de España)

(...) quizás una de las aventuras existenciales más sobrecogedoras entre todas las que el pueblo judío pudo vivir en la Península Ibérica.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Un autèntic calfred

Roca Perich, Maria Mercè

Els passos ressonaven com si el terra fos de metall, com si el so rebotís de paret a paret i omplís tota la pedra. Parlàvem poc; teníem a dintre una mena de neguit, una por petita, una mica d'inseguretat que es convertia en riures nerviosos i poc espontanis. No sé qui ha dit: -En una nit així, com la d'avui, tan dolça, sense llum, no gaire lluny d'aquí, mataven els jueus.

"A les fosques"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"La casa de la memòria"

Ciutat de la Càbala

Graves, Lucia
La casa de la memoria

Estábamos dejando la ciudad de los ríos, la ciudad de la luz y de la Cábala. Cada paso nos iba alejando del call, pero yo todavía sentía la protección de aquellos muros oscuros, de la hiedra que se agarraba a ellos como se agarraba mi corazón a los recuerdos de una vida que estábamos concluyendo.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Portada de "Filles de Sara"

Les dones oblidades durant l'Edat Mitjana

Planas Marcé, Sílvia
Filles de Sara

Totes pertanyien a una societat diferent i diferenciada, i tenien una manera concreta de viure i d'entendre la vida, i una manera, també, de patir-la, per la seva condició de jueves. Totes elles van compartir l'espai de la Girona medieval, un espai que va anar transformant-se al mateix ritme que es desgranava la seva existència (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de Cúndaro [de Mela Mutermilch]

El Call estret i encongit

Bosch Pascual, Alfred
L'Atles furtiu

No troba estrany que en aquell garbuix de vies (...) hi hagués nascut l'escola de Càbala més destacada del regne. El tancament i el misteri del barri feien pensar en la vida com una combinatòria de secrets, comprensible només a un grapat d'elegits.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

Els hebreus assassinats

Tarrés Fontan, Josep
El llibre del Corpus

Corren regalims de sang
sota el llindar de les portes
i plors d'infants i un gran crit
pugen del fons de les coves.

"Carrer de la Força"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"La casa de la memòria"

El Bou d'Or

Graves, Lucia
La casa de la memoria

El rabino Leví detuvo la marcha fuera de los muros de Gerona, en el camino que circundaba Montjuïc, para rezar y cantar bajo nuestro cementerio y decir adiós por última vez a nuestros antepasados.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Portada del llibre "Evangeli Gris"

Portada del llibre "Evangeli Gris"

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Carles Rahola [d'Enric Marquès]

Carles Rahola [d'Enric Marquès]

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de Cúndaro [de Narcís Comadira]

El carrer de Cúndaro [de Narcís Comadira]

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de Cúndaro [de Narcís Comadira]

El carrer de Cúndaro [de Narcís Comadira]

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El Pati dels Rabins (Foto: Jordi S. Carrera)

El Pati dels Rabins (Foto: Jordi S. Carrera)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de Cúndaro [de Mela Mutermilch]

El carrer de Cúndaro [de Mela Mutermilch]

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"La casa de la memòria"

"La casa de la memòria"

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Portada de "Filles de Sara"

Portada de "Filles de Sara"

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de Cúndaro [de Mela Mutermilch]

El carrer de Cúndaro [de Mela Mutermilch]

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

El carrer de la Força (Foto: Jordi S. Carrera)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"La casa de la memòria"

"La casa de la memòria"

 
final | comarca

Valid XHTML 1.0 Transitional
Valid WCAG 1.0 - AA
Creative Commons License

Contacte | Accessibilitat | Avís legal

una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007