Atles Literari - itineraris - El Ripollès - L'aspra terra de la Reconquesta

presentació itineraris autors bibliografia crèdits

itineraris > El Ripollès > L'aspra terra de la Reconquesta > Campelles

1 Una de les fonts

Badia Gabarró, Alfred

Marrodán, Mario Àngel

3 Campelles

Basté, Joan

Una de les fonts

Plaça de l'església

Campelles

Campelles és un terme que abasta uns contrastos notables: des dels cims de la Covil o la Verruga, a uns 2000 i 1780 metres d'altitud fins a besar el Freser, uns mil metres més avall. (...) El caràcter muntanyenc de la zona queda gairebé eclipsat per la calmant percepció del poblet. (...) Aquestes quietud i placidesa gairebé aconsegueixen fer-nos oblidar que la planícia on s'estén el poble es precipita en ràpids vessants cap al Freser.O que, poc més avall del Baell, comença un territori amb potents llenques de pedra que s'encastellen en parets verticals afilerades des de la serra de Montgrony fins aconseguir el riu, i passar-lo a l'altre costat, en l'antic terme de Bruguera.

Jordi Mascarella, "Atles literari de les terres de Girona"

Enllaços

Web de l'ajuntament de Campelles.

Campelles

Badia Gabarró, Alfred
Adés era l'alba

Si, ulls clucs, em menava cap pigall
prades amunt, pel viarany ardent,
coneixeria el bosc per l'esparpall
de veus insomnes que hi modula el vent.

Si em llevava la bena, furient,
i m'abocava a frec de l'estimball,
coneixeria el riu, comes avall,
per la boira que hi dansa lentament.

Si se m'enduia cap bruixot, en vol
rabent de falciot o d'esparver
pels balços dels espais enlluernats,

també el coneixeria pel pujol
i l'argila adormida del cloquer,
oh poble d'horitzons esbatanats!

Reflejo de Campelles

Marrodán, Mario Àngel
Reflejo de Campelles, dins "Ronda poética por la comarca del Ripollés"

En un alarde bello y atractivo
de montes que se aduermen por la altura,
Campelles aparece en la espesura
modelando su rústico motivo.

Flora y fauna a nivel contemplativo.
Tierra escarpada, impresionante y dura,
arcaica y rural, campestre y pura
al paso del viajero sensitivo.

Montaña exuberante transitada
por los amenos bosques y los prados
del Cubil, la Berruga i Coma Ermada.

Pendiente de sus cimas en recreo,
oh pueblo de horizontes derramados
del tallo secular del Pirineo.

Plaça de l'església

Jou Mirabent, David
La Plaça de l'església de Campelles

Dos avets i dos til·lers: recolliment de la placeta,
ombrívola i herbosa, més alta que els carrers;
com pòrtic de l'església, aquest lloc alhora és
gentada i quietud, remor i pau secreta.

Com un cor s'omple i es buida, i com un cor ens inquieta
-bategant motor de vida, i consolador recés-;
la façana de l'església sòbriament invita a accés
a paraules de sentit en el triomf i la desfeta.

Oh placeta de l'església, gairebé intemporal!
Mil set-cents noranta-nou: sols en la data del portal
i en el toc de les campanes, esquerdat i puntual,
irromp el temps en aquest lloc sense neguits ni meravelles.

A dalt de l'ampla escala i de la rampa del casal,
sota els avets, sota els til·lers, placeta exigua i vegetal,
amb tants records de tanta gent, des del bateig al funeral,
en tu hi ha l'ànima i l'arrel de la memòria de Campelles.