
L'arpa
Verdaguer Santaló, Jacint
Obres completes (pròleg de M. Manent)
Jo mentres l'ona cèlica bevia,
primerenca regor de la meva ànima,
a través de les cordes, fonts perennes
per on lo paradís se m'hi vessava,
a aquell bocí de món que coneixia,
a la terra i al cel doní una ullada...
(...)
Vegí el Montseny engarlandant de boscos,
vegí el Puigmal de cabellera blanca
damunt la serra de Pirene altívol
com un gegant al cim d'una muralla...
(...)
I vegí vostres peus i vostres cingles
i vostres fonts ¡oh serres de ma pàtria!
(...)
i entre el floreig d'estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales,
com aurora divina que em somreia
vegí en lo cel la Musa Catalana.
















![Espinelves [de Lluís Roura], del llibre "Paisatges i llegendes del Montseny"](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/492.jpg)







