Els arbres es posen a rodar
Pla Casadevall, Josep
El quadren gris, dins OC 1
A l'hivern, la tarda començava d'obscurir-se. Quan l'arbreda era al costat de la via i el tren la vorejava ràpid, fent un soroll de cataclisme, fent el saltet habitual entre rail i rail, les perspectives d'arbres giraven sobre elles mateixes, com si es tractés d'uns cavallets. "Semblava que el tren s'aturava i els arbres es posaven a rodar sobre un eix invisible, i aquest moviment funcionava tan bé que semblava d'un mecanisme perfecte. (...)" A l'hivern, ja fosc, hi havia de vegades, en les arbredes, la lluna plena, a terra els bassals de les últimes pluges eren tan envaïdors que donaven al país un aspecte lacustre. Sobre les aigües melangioses i lívides, tocades per la lluna, els arbres descarnats, lineals, es mantenien en un ordre perfecte. Era un paisatge irreal, que semblava somiat, lleugerament sinistre, però d'una tendresa estranya -probablement la tendresa tan fina del paisatge de la comarca de la Selva.
