
"Octubre a la Fosca"
Bañeras Goday, Santiago
Aquelles barberies
Així d'intacta l'estiu et deixa,
platgeta blanca de nom trobat,
ara ets precisa i ets tu mateixa,
lluny d'influències d'un temps cansat.
La pau és teva i s'endevina
entre les ones que et fan fistó,
i aquella vela que lluny declina
porta l'ex-libris d'un teu petó.
Volem trobar-te tancada i neta,
tal com ets ara: cargol i sal;
d'escuma i aire, una miqueta,
i de petxines tot un missal.














