L'arbre nostre
Vilà Barnils, Rafael
Terregada d'alzina
Germà del campanar, compta les hores,
amic de l'alba i dels capvespres d'or,
i fa més de cent anys que pesca aurores
en el difícil mar del nostre cor.
Coneix el nostre tarannà i, alerta,
endevina les coses d'un tros lluny
car sap que en el secret d'una mà oberta
s'hi amaga sovint un cop de puny.
Va donar-nos ahir la benvinguda
i ens donarà demà l'últim adéu;
és com un sentinella que ens ajuda
quan ballem la sardana al voltant seu.
I ara, que escolta com ens ve d'Europa
un himne de promeses exultant,
que entrelluca un prodigi que galopa
com el pas d'un Sant Jordi triomfant,
s'enjoia de pardals i d'orenetes
ran el núvol verdós del vent inflat,
i, aixecant-se, magnífic, de puntetes,
torna a ser l'Arbre de la Llibertat.
