itineraris > La Cerdanya > Puigcerdà > L'estany i els voltants   més informació
mapa
inici | comarca final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

L'estany i els voltants

L'estany és un dels centres neuràlgics de la vida puigcerdanenca i un element identificador de la Vila. La tranquil·litat que diàriament ofereix el parc Schierbeck -inaugurat el 1925 i que porta el nom del diplomàtic danès que el féu possible- contrasta amb el color, les cavalcades i els focs en la Festa de l'Estany que se celebra a l'estiu.
Tot això sense oblidar les vil·les construïdes a la zona i les llegendes que expliquen que, sota les aigües encalmades del llac o a l'ombra d'algun salze, hi habiten fades, sirenes i la "Vella de l'Estany".

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

La festa de l'estany

Balaguer Cirera, Víctor
Fiestas de Puigcerdá

Triples y cuádruples y quíntuples líneas de faroles de colores lo circundaban, colgando de un árbol a otro, siendo verdaderas guirnaldas de frutas de fuego (...) la juventud ceretana, agolpándose a las puertas de los palacios que rodean el estanque, cantaba el "Himne cerdá", puesto en música por Sánchez Gabanyac, escrito con sorprendente inspiración por el poeta catalán Francisco Matheu (...).
Una multitud inmensa (...) abriéndose difícilmente paso por entre ella los coches fantásticamente iluminados de las principales familias de Cerdaña y las dos carrozas de la Agricultura y de la Industria, admirable y artísticamente arregladas por Santiago Rusiñol y Antonio Fabrés (...) los hoteles y chalets que se levantan en aquestos contornos, todos pródigamente iluminados y todos ofreciendo (...) grata hospitalidad a la colonia veraniega (...) colonia en que los más altos y preclaros timbres de la nobleza catalana se confunden y codean con los príncipes de la industria y el comercio, y todos con los próceres de las letras y de las artes, representados hoy aquí por escritores y poetas como Francisco Matheu, Narciso Oller, Silvino Thos, Celestino Barallat, y por artistas y pintores como Fabrés, Rusiñol, Borrell, y Lorenzo Masriera.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

La sèquia de Puigcerdà

Aguilar Puigcerver, Rosa
La nena carrerina. Memòries d'una pubilla cerdana

Passava per davant del camí de la Creu. Aquest nom ja em motivava una reflexió. Perquè li deien "camí de la Creu"? Era el creuer de la sèquia de Rigolisa, però abans d'arribar a aquell lloc feia un recorregut molt profitós. Si el resseguíem de baix a dalt, ens trobaríem amb una sèquia voltada d'esbarzers i herbes remeieres.
Més amunt toparíem amb les restes de l'antiga central de la llum i un seguit de gruixuts canons de ferro, a l'esquerra d'una cascada on l'aiga faria giravolts per entremig de grans rocs, voltada d'una gran vegetació pròpia de llocs ombrívols, formosos castanyers i flairosos verns que servien de puntal als nius d'aucells de preuades plomes de colors engrescadors. Al temps que hi tenien un bon rebost que els proveïa de cuquets, "tabé" hi disposaven del seu balneari per als banys de fang desparasitadors. Per tant, no era d'estranyar si alguna tarda de calor estiuenca se'n sorprenia algun fent la seva "toilette".
Ja en arribar a la font del Cúcaro, s'amagaria aquella aiga, com si de sobte sentís timidesa en creuar la carretera, i no tornaria a sortir fins al darrere mateix de l'antiga torre dels banys, i aniria un gran tros al descobert per tornar-se a amagar i tornar a sortir ja a mitja paret de cal Pedrassa. Aquella paret, que feia més de seixanta anys que s'havia començat, havia demostrat el poder del diner. L'aiga seguiria per entre tillolers i castanyers, fent vora a daurats camps de blat i prats de fina gleva. Llavors començaria el seu romàntic recorregut per entre vernedes i més camps i prats iniciant una sinuosa sèquia voltada de majestuoses falgueres, amb un caminet entapissat de molsosa gleva que popularment anomenaríem "camí dels enamorats". Continuaria el seu recorregut i es toparia amb el Torniquet, i d'allí entraria de dret a França i aniria seguint el seu curs fins a la vall del Querol.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Una de les cases de l'estany (Foto: Anna Guix)

L'estiueig de famosos

Bragulat Sirvent, Jaume
Vint-i-cinc anys de vida puigcerdanesa. 1901-1925

El fenomen de l'estiueig s'havia iniciat el darrer terç del segle XlX. El principal iniciador fou el Dr. Andreu, qui edificà la seva torre i un grup de xalets tocant a l'estany. Al començ del segle XX s'hi trobaven afincats, a més de la família Andreu, el Sr. Clausolles, la família Moner-Raguer, Cònsol Schierbeck, famílies Font, Llopis, Boixareu, Pedraza, Journaud, Dr. Bufill, entre altres, tots al barri de l'Estany, on també construí la seva torre, cap a l'any 1903, l'editor Sr. Simon, el fill del qual, Santiago, fou el promotor i iniciador, durant molts anys, de les festes estiuenques: era popular i emprenedor. Fou el continuador del dinàmic Salvador Andreu (primogènit del Dr. Andreu), qui, abans que fos abatut per la malaltia que el portà a la mort, fou l'ànima de tots els festivals estiuencs que es celebraven a Puigcerdà.
No podem oblidar l'aleshores gran periodista republicà, N'Emili Junoy -descendent de la Cerdanya, concretament de Queixanstadura-, la casa-residència del qual persisteix, mig abandonada, al camí de la Guingueta. Tenia, molt sovint, hostes de categoria, puix que era home que cultivava amb gran mirament les relacions. Des de literats i polítics francesos (Clemenceau, Pams, Delcassé) de nom, el General Weyler, el novel·lista Blasco Ibáñez, passant pel Duc de Solferino, Cambó, Marquès de Squilache, Salmerón, Lerroux, per anomenar-ne només uns quants. El General Primo de Rivera s'hi estatjà el mes d'agost de l'any 1923, en ocasió de traslladar-se a Font-Romeu per celebrar-hi, es diu, una reunió preparatòria de la Dictadura, que provocà poques setmanes després (...) I també hi féu estada Alfons XIII, quan visità la Cerdanya, l'any 1924 (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Estiuejants

Peruga Guerrero, Joan
Últim estiu a Ordino

A boca foscant, quan la temperatura es torna agradable, el caminet de grava que envolta el llac s'omple de la colònia dels estiuejants de Barcelona. Els senyors, amb copaltes i corbates de nus, mouen amb afectació els bastons de mànec de plata o ivori; les senyores, abrigades com en ple hivern, garlen sense aturall de les modes de París. Hi ha una munió de minyones que arrosseguen cotxets de nadons o donen el berenar a criatures rosades i grassonetes, angelets acabats de sortir de les estampes religioses. Uns quants adolescents vestits de mariners juguen entre la gent gran i els seus crits s'imposen sobre la gatzara dels ocells als arbres.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
La primera festa de l'estany, de D. Baixeras

La festa de l'estany

Rusiñol Prats, Santiago
La Fiesta del Lago de Puigcerdà

Centenares de luces, dentro de sus faroles, con tonos pálidos, encarnados, verdes, amarillentos, violetas claros, y naranjos de cadmium, se reflejaban en líneas ondulantes y perfiles aplastados en la quieta superficie y cada punto luminoso llevaba su brillante color reproducido en arrogante cola que por doquier le seguía con centelleo vibrante en la ondulación del agua... (...) De aquel silencio absoluto salieron (...) suavísimos ecos entonando la invocación al cisne del Lohengrin. (...) la luz de las estrellas entre la oscuridad imponente era el mejor escenario que jamás tuvo la creación de Wagner. (...) Una claridad diáfana surgió en medio del estanque y entre la pálida luz se vio aparecer el Lohengrin "en persona". (Los petardos) volaban como una fuga de estrellas y lanzaban sus colores verdes y violáceos en gotas de fuego, algunos al explotar derramaban por el cielo una cascada de desmayadas luces... (...) y por un momento bañaban el paisaje nocturno de tonos inverosímiles y contrastes de escenografía teatrales... (...) salió disparado en inmenso abanico un volcán espantoso que inundó el horizonte de llamas, reflejadas siempre en el lago como un incendio colosal y terrorífico... Así acabó la hermosa fiesta del estanque.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Des Vosges aux Pyrénées", de Georges Beaume

Un paisatge de poesia burgesa

Beaume, Georges
Des Vosges aux Pyrénées

(...) nous allons sur le plateau dans le riche faubourg. Ce ne sont que jardins et villas, somptueux ombrages, ruisseaux et vergers. Les heureux de Barcelone, venus là durant l'été, se pavanent derrière leurs grilles peintes, sur le sable doré, et les hommes bruns fument leurs cigares, les femmes au teint mat agitent l'éventail. Un étang, qui sert de réservoir à la ville, répand au milieu des pelouses son onde tranquille et bleue. Ce paysage de poésie bourgeoise me rappelle nos banlieues de Paris, les pavillons cossus qui recherchent la verdure (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Una de les cases de l'estany (Foto: Anna Guix)

Els "senyors" i les seves "villas"

Collelldemont Oliva, Pep
La Cerdanya [El Punt, 13]

(...) els senyors, gairebé tots de Barcelona, passaven les seves vacances a Puigcerdà. Poetes, escriptors, terratinents i industrials s'hi aplegaven, vestits ells amb els seus pantalons blancs i la gorra, amb vestits llargs les senyores. Les minyones inconfusibles, vestides de blanc, passejaven els nadons sota els arbres del parc. A poc a poc es van aixecant les villas, així, en castellà, que quedava més fi. Portaven noms ben curiosos, que encara veiem escrits en algunes façanes: Villa Paulita, Villa Margarita, Villa Dionisia... Aquelles torres, llavors tan ben cuidades, manifesten obertament la duresa del pas del temps. Algunes s'han arranjat i mostren amb orgull el seu passat, d'altres han caigut i algunes lluiten entre la vida i la mort.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

De l'habitació estant

Peruga Guerrero, Joan
Últim estiu a Ordino

(...) veure les capçades dels arbres arrenglerats al voltant del llac i els cims de les muntanyes encara cofats de neu (...)

(...) quan el dolor a les cames em dóna una treva la Marieta m'ajuda a seure en una butaca al mirador de la torre, on deixo passar lentament les hores. Des d'aquí dalt puc veure la planxa brunyida del llac (...) De tant en tant, una parella de cignes obre una estela delicada que a penes pertorba la quietud mercurial de l'aigua.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

La vella Georgina o la Vella de l'Estany

Albanell Tortadès, Josep
Els ulls de la nit

(...) es va deixar anar al peu d'un vell salze, va exhalar un llarg profund sospir i va tancar els ulls (...) Tota ella era una gran gelera en forma de vella arraulida al peu del salze més vell del llac. (...) I del cel, reprenyat com estava, els bromots baixos es van començar a desfer i a regalimar. Quan l'escamot de cerdans va ser a l'estany, ja hi queia damunt un aiguat. I al peu del salze un estrany munt de gel disforme i estranyament net i transparent s'anava desfent, s'anava desfent, s'anava desfent (...) Era el gel i es desfeia; era morta i es desfeia. I ningú no ho sabia. Només el nen. I els cignes. I els ulls de la nit.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Una sirena a l'estany

Domenjó Coll, Isidre
Ball de nit

(...) tothom es va quedar esglaiat. Els cabells rossos i fins -ara, a més de xops-, li queien per l'esquena fins més avall d'on començaven les escates. El coll era prim, coll de cigne. Els pits, menuts i ferms, contenien l'encant i la puresa de l'adolescència. S'havia assegut damunt els primers rocs que formen l'illa que hi ha al bell mig de l'estany i els seus ulls clars -blaus, potser?- guaitaven inexpressius la gent mentre feia moure, desvergonyida, la cua.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'estany (Foto: Pere Duran)

Un estany útil

Chausenque, Vincent
Les Pyrénées ou voyages pédestres dans toutes les régions de ces montagnes

(...) hors de la porte de France est un grand bassin hexagone d'eau vive entouré d'allées qui sont pour les habitants d'agréables promenades. C'est un recommandable ouvrage que d'avoir amené sur un plateau stérile une telle masse d'eau, plus que suffisante pour tous les besoins de la ville, et servant à l'irrigation des terres, par un canal long de deux lieues, dévié de la Sègre de Carol au dessous du village de Corbassil.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"La Cerdagne espagnole", d'Albert Salsas

Del blau del Llac al verd del parc i els jardins

Salsas, Albert
La Cerdagne espagnole

(...) autour du Lac sont tracées de nombreuses allées ombragées d'arbres de diverses essences, véritables charmilles embellies par de beaux jardins remplis de fleurs, de verdures, de jets d'eau. Ces parterres, odorants et fleuris, sont l'ornement de brillantes villas ou de gracieuses quintas qui dressent fièrement vers l'azur du ciel leurs pittoresques toitures dentelés ou leurs sveltes belvédères, leurs élégantes tourelles, d'où l'oeil ravi contemple de haut les deux Cerdagnes.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

Els intel·lectuals descobreixen la Cerdanya

Serrano, María Dolores
Crónicas de las fronteras

(...) es un momento pletórico, de fermentación, de grandes proyectos. Los intelectuales descubren la Cerdaña, y Puigcerdá cobija a Granados, a Albéniz, a Verdaguer y a Rusiñol, a los Martí y a Maragall. En la finca del doctor Andreu, o en casa de los Moner, se organizan cenáculos y veladas literarias. Se crean nuevos mitos, como la figura de "la Vella". En la "Festa de l'Estany", el tenor Viñas, con coraza plateada y dorado yelmo, canta Lohengrin, mientras boga por las aguas del lago montado en un cisne que los niños aclaman furiosamente al grito de: L'unec blanc!, l'unec blanc!.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Els efectes d'una guerra civil

Porta Rosés, Ventura
Dies clars vora l'estany

(...) els soldats em van escortar cap a l'estany, que estava cobert per una capa de glaç. Darrera les reixes, els jardins que jo havia vist magnificents mostraven ara l'estampa desolada de tots els abandons. Les mansions del senyoriu eren closes o esventrades; una d'elles havia estat arrasada amb explosius.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Bells indrets catalans", de Josep Rius i Morgades

La sequoia

Rius Morgades, Josep
Bells indrets catalans

(...) en una de les propietats tocant el passeig ponentí del llac que honora la ciutat he pogut contemplar una sequoia extraordinària amb una soca vermellosa arran de terra de més de deu metres de circumferència, la qual va aprimant-se gradualment a mida que s'enlaira (...). Per a mi aquest arbre és un dels majors atractius naturals de la bella capital cerdana.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

"La Vella de l'Estany"

Vinyet Estebanell, Josep
Puigcerdà 1960

(...) símbolo de virtudes de la mujer ceretana (...)

(...) acudir con exactitud matemática a la cita todos los años, aun cuando hay quien dice que lo cuenta por lunas. Viene, recorre el poblado, analiza los progresos del vecindario, llena su corazón de alegría y luego... discretamente por entre las ramas de un sauce llorón, inicia en barquichuela su tornaviaje a la mansión palaciega que supo la fantasía construirle debajo las aguas, donde le esperan con bienquerencia aquellas hadas que en día remoto llegaron desde el lago Lanós.

"La Vella de l'Estany. Leyenda i fantasía"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'estany de Puigcerdà (Foto: Pere Duran)

Un racó molt sentimental

Junoy Muns, Josep Maria
El gris i el cadmi

(...) el llac, diguem-ne, amb més propietat, l'estany, de Puigcerdà, és sens dubte un dels racons més sentimentals de Catalunya. És el marc perfecte per a un idil·li (...). L'aigua hi reflecteix les nuvolades de rosa i de llet tardorenques, les denses cortines cendroses dels cels de neu i aquella filera espessa de verns (...) que tanca, amb els seus troncs morats i amb les seves garlandes de lluents fullatges verds, el disc argentat de l'aigua.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Reflexos

Masip Biosca, Magdalena
Des de Cerdanya

(...) el cel sobre l'aigua
s'ha abocat,
i així, sens mirar enlaire,
estrelles dintre
l'aigua jo he trobat.

(...) l'aigua quieta reposa
sobre l'estany adormit,
mig blava, mig verdosa,
color d'infinit.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'estany de Puigcerdà (Foto: Pere Duran)

Un llac fecund

Serrano, María Dolores
Crónicas de las fronteras

(...) el sol se refleja en las aguas apacibles del lago de Puigcerdá, donde una docena de cisnes muy poéticos cogen el pan de los niños con gracia almibarada y decimonónica; donde los sauces se desflecan en hojillas móviles, sonoras de viento (...)

(...) el lago aún está aquí, vivo, centelleante, fecundador. Positivo.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Estampa japonesa

Gay de Montellà, Rafael
La Cerdanya

(...) era tot voltat i creuat de fanals de colors que el transformaven en una estampa japonesa. Qui hi posava una mica d'imaginació hi veia de tot. Flors de lotus d'un blanc nacrat, peixos fosforescents i espurnejants, dragons d'escates rutilants. Les herbes dels voltants, sota la vellutada suavitat del vespre, imitaven matolls d'arròs de les planúries pantanoses de Nagasaki.

(...) un altre any l'estampa japonesa es transformà en un espectacle wagnerià (...) tot fou arranjat perquè pogués aparèixer l'heroi wagnerià enmig de la festa. I quin heroi! El tenor Francesc Vinyas, abillat amb cuirassa argentada i elm daurat, menava el cigne blanc, pel mig d'aquelles aigües incandescents.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Ha nevado en la Molina", de Manuel Maristany

Tardor i hivern

Maristany Sabater, Manuel
Ha nevado en la Molina

(...) largos bancos de hielo flotan sobre el lago de Puigcerdá. Barcas y cisnes hace mucho tiempo que fueron puestos a buen recaudo. Entre sus mustias y peladas arboledas destacan gravemente las altas y oscuras secuoyas de Casa Fabra. Los paseantes arrastran cansinamente los pies por la hojarasca de sus orillas, ajenos a los graves problemas del mundo. Una pareja de novios se pasea cogidos de la mano (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Hotel del Lago

Moya, Evilasio
Vehemencias y tropeles

(...) la vida:
ríe,
canta,
llora y se adormece
con tintineo aturdido
de siglo ceretano (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Una de les cases de l'estany (Foto: Anna Guix)

Una de les cases de l'estany (Foto: Anna Guix)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

La primera festa de l'estany, de D. Baixeras

La primera festa de l'estany, de D. Baixeras

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Des Vosges aux Pyrénées", de Georges Beaume

"Des Vosges aux Pyrénées", de Georges Beaume

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Una de les cases de l'estany (Foto: Anna Guix)

Una de les cases de l'estany (Foto: Anna Guix)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'estany (Foto: Pere Duran)

L'estany (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"La Cerdagne espagnole", d'Albert Salsas

"La Cerdagne espagnole", d'Albert Salsas

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Bells indrets catalans", de Josep Rius i Morgades

"Bells indrets catalans", de Josep Rius i Morgades

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'estany de Puigcerdà (Foto: Pere Duran)

L'estany de Puigcerdà (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'estany de Puigcerdà (Foto: Pere Duran)

L'estany de Puigcerdà (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Ha nevado en la Molina", de Manuel Maristany

"Ha nevado en la Molina", de Manuel Maristany

 
final | comarca

Valid XHTML 1.0 Transitional
Valid WCAG 1.0 - AA
Creative Commons License

Contacte | Accessibilitat | Avís legal

una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007