

Rocacorba
Bertrana Gomis, Prudenci
Nàufrag, dins Obres Completes
L'ermita era situada en l'últim esperó d'una serra cantelluda, sobre una roca enorme i solitària. Del costat de migjorn la penya es decantava a l'abisme, dominant un pendent escarpat per on rodolaven els roquissos que les pluges i les glaçades desprenien. Les parets de la casa s'aixecaven al caire mateix del penya-segat, produint una certa inquietud, com si l'ermita entera estigués destinada a estimbar-se al fons de la vall, a sobre un molí blanc i rioler, rodejat d'hortets verdejants i de feixes de conreu. Per altres indrets les roques formaven una graonada colossal, solcada per corriols retorts en hèlix que muntaven fins en una petita plataforma. Allí començava una escala de contrapetja suau amb baranes de pedra picada, i, sobre d'ella, la porta d'un pati gran s'obria ampla i generosa.
A dintre l'església nova, la casa de l'ermità, l'antiga capella que servia de cort i un espaiós estatge per als romeus, formaven en conjunt el santuari.
A l'entorn d'ell, res, genives de roques cobertes d'heures, el cingle espantable, l'aire enrarit per l'altura, creuat sempre per esparvers que planaven majestuosos. I no era pas del tot feréstec l'aspecte d'aquella muntanya; llevat del pendís vertiginós de penya xorca, per entre les masses ciclòpies de granit rovellat, les alzines i els suros hi creixien i, a l'obac de l'istme que l'ajuntava a la gran serra, uns quants castanyers centenaris produïen a l'estiu una ombra atapeïda i delitosa on els dies d'aplec solia albergar-se gran gentada.
Mirada d'un xic lluny, aquella punxeguda excrescència de la serra feia la impressió d'un tros de pessebre. Una escarpadura de suro pelagrí amb els junts dissimulats amb molsa, i, a dalt, una esglesieta blanca encerclada de muralles brunes, ajuntada a un campanaret piramidal, també blanc, talment de cartolina.
Sols en el pati, dins les altes i fermes muralles, el cor s'hi encongia. S'endevinava que allò havia estat, en altre temps, un petit castell de batalla, una torre d'alarbs, un lloc d'espionatge o malvestats, un niu de rapinyes. Tenia encara les seves barbacanes i les seves espitlleres, i, en els murs gruixuts i patinats per l'antigor, s'hi veien aparedades caps de bigues revingudes on devien encastar-se ginys de guerra.



















